Fem Sánchez president

Imagino que aquesta tesi no serà gaire popular entre l'independentisme social, però sóc del parer que tant ERC com Democràcia i Llibertat han de fer el possible per ajudar Pedro Sánchez a ser investit president del govern espanyol. A canvi de res. Però no perquè Sánchez sigui –suposadament– d'esquerres o perquè pensi que el PSOE té una idea de Catalunya diferent a la del PP, res d'això. L'efecte positiu que s'aconseguiria amb aquest suport –que s'hauria de limitar estrictament a la investidura– és que investiria el president més feble imaginable.

Sánchez ha obtingut uns resultats catastròfics en les darreres eleccions, els pitjors de la història del seu partit. No té cap mena de carisma i fins i tot està en minoria dins la formació que ell mateix dirigeix. No té ascendent sobre la vella guàrdia de Felipe González i tampoc no hi ha cap president autonòmic que li doni un suport clar i decidit. La presidenta de la Junta d'Andalusia ha posat preu al seu cap i tot indica que el comitè federal li té preparat un parany per fer-lo dimitir en qualsevol moment.

A més, l'endemà de ser escollit, Sánchez hauria de conviure amb una ofensiva salvatge de la dreta política, mediàtica i financera de Madrid, que l'acusaria, precisament, de ser el president que han imposat els independentistes catalans. Perdria tota mena de votacions al Congrés i s'hauria d'enfrontar a les maniobres dilatòries d'un Senat amb majoria absoluta del PP. Això, sense parlar del mandat europeu per obligar-lo a fer una altra onada de retallades per valor de deu mil milions d'euros. Impossible aprovar uns pressupostos, impossible assumir cap reforma, impossible acabar la legislatura.

Probablement, ni així seria possible que l'Estat acceptés la sobirania del poble català, però per què esperar que –quan sigui– arribi un president fort, sorgit d'unes altres eleccions, si es pot fer alguna cosa perquè a La Moncloa visqui un personatge assetjat i atemorit?