Estats d'ànim

Mentre a Madrid s'entretenen amb una investidura tan inversemblant com possible, aquí els dies i les setmanes van passant i el termini dels divuit mesos és cada cop més a prop. Els estats d'ànim no són els mateixos que en altres moments del procés. Un cert desànim es palpa en l'ambient. La gent de base, la societat civil, fa molt de temps que està en tensió, i ha fet tot el que feia falta i més per arribar a l'escenari que tenim avui, amb una majoria absoluta independentista al Parlament. Per això costa tant de pair que no es vegin avenços concrets cap a la independència, més encara quan Espanya continua erosionant l'autogovern català fins a gairebé buidar-lo completament, un objectiu que de vegades sembla que l'Estat té més a prop que no pas Catalunya la independència.

Tanmateix cal mantenir la calma i la confiança. “Els temps del carrer i els del Parlament són diferents”, em deia un diputat independentista gens sospitós de voler mantenir l'statu quo. La república és un fruit que cal collir quan està madur, no pas abans ni després. L'optimisme que ens ha acompanyat a cada diada, a cada manifestació, a cada convocatòria electoral, l'hem de mantenir ben viu. Hem encarregat una feina als diputats independentistes i hem posat un termini aproximat de divuit mesos. Deixem-los fer la seva feina, sense posar-nos nerviosos. Hi som més a prop que mai. Això sortirà bé.