Motius poc rellevants

En un gest amb pocs precedents en la política de casa nostra i en la casa veïna, la cap de llista per Barcelona del PSC a les eleccions fallides del 20-D, Carme Chacón, ha anunciat que no repetirà de candidata. La primera reacció ha de ser de respecte i admiració, en veure un líder polític que assumeix el seu fracàs i fa un pas al costat. És clar que en una democràcia consolidada, la cap de llista d'un partit que redueix la seva representació a un terç de la que tenia presentaria la renúncia la mateixa nit electoral. Potser són aquests els “motius polítics poc rellevants” esgrimits per Chacón: passar de 25 escons a 8. De fet, hom podria esperar que els líders de tots els partits que han fracassat en aconseguir formar govern a Espanya reconeguessin la seva fallida i anunciessin que no repetiran. El que sobta és que la candidata proposada per la nomenklatura per substituir Chacón sigui precisament una de les principals responsables de negociar durant quatre mesos sense èxit una investidura. Meritxell Batet ha estat una de les protagonistes —juntament amb una bona colla de polítics del PP, Ciudadanos i Podemos— d'un ridícul sense precedents en la història recent d'Espanya, que haurem de pagar amb els nostres impostos: 140 milions d'euros més les nòmines de ses senyories, que continuaran cobrant fins que es torni a triar un nou Congrés i nou Senat. El premi? Ser cap de llista.