Léaud ens mira

Jean-Pierre Léaud tenia catorze anys quan, ini­ci­ant la seva car­rera d'actor, va encar­nar a Les 400 coups el per­so­natge d'Antoine Doi­nel, un ado­les­cent amb pro­ble­mes amb el món que, esca­pant-se d'un refor­ma­tori, corre fins a una platja i ens mira direc­ta­ment, inter­pel·lant-nos, al final d'aquesta pel·lícula de François Truf­faut que va pre­sen­tar-se a Canes el 1959. Cin­quanta-set anys després, Léaud ha estat recent­ment al fes­ti­val a propòsit d'una pel·lícula, La mort de Louis XIV, en què repre­senta el monarca abso­lu­tista ago­nit­zant al seu llit de Ver­sa­lles. En l'obra d'Albert Serra, hi ha moments en què Léaud també mira inten­sa­ment a càmera i, per tant, l'espec­ta­dor, que difícil­ment podrà obli­dar un esguard tan inci­siu.

L'actor també ha estat a Canes per rebre la Palma d'Or honorífica i la seva presència a l'esce­nari de l'Audi­tori Lumière va ser el més emo­tiu de l'acte de clo­enda que, amb l'entrega de pre­mis, va tenir lloc diu­menge pas­sat. Léaud va recor­dar que André Bazin va for­mu­lar una pre­gunta, “Qu'est-ce que le cinéma?”, con­ver­tida en el títol d'un cèlebre lli­bre en el qual el crític i teòric cine­ma­togràfic va reu­nir una sèrie d'arti­cles. Què és el cinema? No s'acaba de saber, sem­pre és un mis­teri. En tot cas, l'actor també va tenir pre­sent una con­si­de­ració del poeta Jean Coc­teau, que va acom­pa­nyar-lo en la pro­jecció de Les 400 coups a Canes: “El cinema és l'únic art capaç de mos­trar la mort tre­ba­llant.” Ho fa en la seva tem­po­ra­li­tat. Veient La mort de Louis XIV, que a la vegada és un docu­ment de l'estat de l'actor que repre­senta el rei morint-se, es comprèn l'afir­mació de Coc­teau. També tenint pre­sent com el cinema, des del pri­mer film de Truf­faut fins al nou film, ha regis­trat els efec­tes del pas del temps en el cos d'un actor que es fa eter­nal en les imat­ges.