Abans cal trencar

Amb una velocitat sorprenent, l'objectiu de la independència cau davant d' una nova sigla que ha fet fortuna: el RUI, acrònim de referèndum unilateral d'independència. D'antuvi, sembla un pas enrere. Després d'haver exercit el dret a decidir el 27-S per atorgar la majoria absoluta a un Parlament la missió del qual és dur-nos a la independència en un termini molt breu, ara resulta que retrocedim una casella i ja no volem fer la independència, sinó fer un referèndum previ. És un èxit de l'estratègia de l'unionisme democràtic representat per En Comú Podem a Catalunya i per Podemos a Espanya. Ells votarien no, però almenys ens reconeixen
el dret a decidir (gràcies, bwana).
El problema és que no reconeixen que ja l'hem exercit, i que ara el que cal és aplicar el mandat del 27-S.

Encara més, tornar a creure que es pot celebrar un referèndum unilateral dins del marc espanyol és d'una ingenuïtat entranyable. Tan entranyable com creure que Espanya canviarà i pactarà una consulta a Catalunya. Siguem clars. El referèndum és una opció magnífica per ratificar la independència amb el vot directe dels ciutadans pel sí o pel no, però només es podrà celebrar immediatament després de trencar amb la legalitat espanyola. Només es pot entendre el reclam d'un RUI si és convocat de forma simultània a l'aprovació de la llei de transitorietat que defineixi un marc legal propi i separat de l'espanyol.