No és un partit

L'afer del ministre de l'Interior i el cap de l'Oficina Antifrau, que exposa de manera crua la guerra bruta de l'Estat contra Catalunya, és potser la prova definitiva que la dificultat de l'encaix del nostre país dins l'Estat no és conseqüència de la voluntat d'un partit. Ja ho vam viure no fa gaire. Ens vam creure que fer fora Aznar era garantia d'un nou model d'Espanya més amable amb la diversitat. Ens ho vam creure tant que fins i tot vam voler millorar l'autogovern amb un Estatut que va acabar com va acabar. Ara ens tornen a dir el mateix. Tot es redueix a fer fora el PP i deixar que el poder del mot fraternitat faci el miracle. Això no passarà mai. No és el ministre, no és el cap de l'Oficina Antifrau. És un model d'Estat amb uns fonaments bastits a partir de 1939, que va ser reformat a finals dels anys setanta amb una mica de pintura i un nou enrajolat que ens va fer creure que era una construcció nova. No és un partit, és l'Estat. Sembla mentida que encara hi hagi catalans que de bona fe confiïn en un canvi a Espanya. No hi ha cap altra sortida que la independència. L'Estat farà tot el que estigui al seu abast per dissoldre'ns com a poble i com a cultura, destrossant-nos el sistema sanitari, si convé. Ja no podem esperar més. Qui vulgui sumar-se, que ho faci, però no els esperarem. Tirem endavant el mandat democràtic del 27-S i trenquem el vincle amb Espanya, com ho van fer els països americans al segle XIX.