Paciència i determinació

Sem­bla que en aquesta etapa del procés toca, un cop més, posar a prova la uni­tat i deter­mi­nació de l'inde­pen­den­tisme català. Crei­xen les veus interes­sa­des a mag­ni­fi­car les diferències dins de l'ANC i Òmnium, i molt opor­tu­na­ment surt una enquesta feta durant els dies d'estu­por ciu­tadà post­con­ferències de Mas i Jun­que­ras. La cuina del CEO té pro­ble­mes amb la sor­tida de fums. Per una banda el no gua­nya­ria al sí per una diferència de 9 enques­tats. Per l'altra banda, segons la mateixa enquesta, l'inde­pen­den­tisme obtin­dria al Par­la­ment una majo­ria abso­luta amplíssima de 75 dipu­tats con­tra 47 de l'uni­o­nisme. Evi­dent­ment, com que la qüestió no es diri­mirà amb una pre­gunta en un referèndum legal, sinó a través d'unes elec­ci­ons de caràcter ple­bis­ci­tari/cons­ti­tu­ent, és evi­dent que la dada defi­nitòria és la segona i no pas la pri­mera.

En els pro­pers dies, tor­na­rem a sen­tir cants de sirena d'alguns par­tits espa­nyols, i gua­nyarà pes la mani­o­bra dilatòria que diu que ens falta convèncer mig milió de cata­lans.

Estic con­vençut que vota­rem abans de les muni­ci­pals, i m'és ben igual la fórmula que acor­din final­ment els par­tits. No posem en dubte la nos­tra capa­ci­tat de mobi­lit­zació per obte­nir la victòria. Mirem-nos al mirall i recor­dem que som nosal­tres els que vam omplir el pas­seig de Gràcia, la Cadena Humana, la Via Cata­lana i les urnes
el 9-N. Tor­na­rem a fer-ho.