La fe no s'imposa

La fe no es recita. Tam­poc s'ense­nya. I encara menys s'imposa. I en cap cas, en una aula. El mateix Bis­bat de Girona es mos­tra con­trari a l'adoc­tri­na­ment dels alum­nes i con­si­dera que la pregària no es pot prac­ti­car en hores de classe. Obli­gar a resar no com­puta en el mar­ca­dor de fidels a la religió catòlica. Ni et fa gua­nyar adep­tes.
Això ho sabem a la per­fecció els que hem estu­diat en una escola reli­gi­osa i cada matí havíem de resar el pare­nos­tre. Perquè sí, perquè tocava. La fe en una religió, en un Déu, en un pro­feta o en una força supe­rior és una decisió per­so­nal, de con­vicció. Un acte lliure. Conèixer la història de la religió és cul­tura, diria que gai­rebé obli­gatòria. La fe, en canvi, no és ava­lu­a­ble, no se li pot posar nota. Suspès qui així ho cre­gui.