Tres classes de mentides

No se sap si mai ho va dir, però va ser el pri­mer minis­tre britànic del segle XIX, Ben­ja­min Dis­ra­eli, qui va atri­buir a l'escrip­tor ame­ricà Mark Twain una frase que va fer for­tuna: “Hi ha tres clas­ses de men­ti­des: men­ti­des, maleïdes men­ti­des i estadísti­ques.” Qui va expli­car-ho més clara­ment, però, va ser el peri­o­dista ame­ricà Dar­rell Huff, que l'any 1954 va escriure un lli­bre que hau­ria de ser pre­sent als pres­tat­ges de totes les redac­ci­ons: “Com men­tir amb estadísti­ques.” Huff explica ben clara­ment fins a quin punt resulta sen­zill mani­pu­lar i adap­tar els resul­tats d'enques­tes i estadísti­ques segons el mis­satge que vul­guem trans­me­tre als lec­tors.

No és quel­com nou; però, en els dar­rers mesos, l'ús i abús de les enques­tes d'opinió per reforçar les tesis uni­o­nis­tes i inten­tar desac­ti­var l'inde­pen­den­tisme ha aug­men­tat de manera nota­ble. Així, veiem mos­tres que anun­cien que “el sobi­ra­nisme es desin­fla”, però de seguida, només de sumar escons, com­pro­vem que el bloc inde­pen­den­tista manté la majo­ria abso­luta. O veiem que la intenció directa no coin­ci­deix amb els resul­tats finals, que sem­pre són cui­nats. Escriu Huff que els que fan les enques­tes conei­xen aquests trucs, però que les per­so­nes hones­tes han de saber-los com a meca­nisme d'auto­de­fensa. Quan les enques­tes i estadísti­ques es fan ser­vir per influir en l'opinió pública més que no pas per reflec­tir-la, mes val dei­xar-les córrer.