plaça major

«Discussing Catalonia»

Els que fem Catalonia Today ho sabíem, perquè les cartes i correus electrònics dels lectors estrangers ens ho diuen sovint. Fa un parell de setmanes, però, hem pogut comprovar-ho en directe, en persona. A banda del tòpic del guiri que compra el diari anglès, mira la tele anglesa per satèl·lit i compra la cervesa a la botiga anglesa del poble de la Costa Brava on viu, tot ignorant si viu a Catalunya o a Andalusia, també viuen entre nosaltres molts i molts residents estrangers que s'interessen per Catalunya, pel seu passat, el seu present i el seu futur.

Discussing Catalonia és el títol d'una taula rodona que va tenir lloc al Cercle Sport Figuerenc, organitzada per la revista Catalonia Today. L'escriptor Matthew Tree, l'editor Ryan Chandler i el periodista Gary Gibson van entrar en profunditat en un tema que avui és més vigent que mai: la relació Catalunya-Espanya i el futur del nostre país. Matthew va defensar amb contundència el fet diferencial català i la necessitat d'esdevenir un estat d'Europa per garantir la supervivència de la seva cultura. Ryan va argumentar amb solidesa la poca viabilitat pràctica de les tesis independentistes quan hi ha problemes socials més urgents, com l'atur i la crisi. Gary va moderar el debat amb qualitat i elegància.

Haig de dir que sentir tres britànics discutint amb vehemència –en anglès, és clar– sobre Catalunya, el país que els ha acollit, ha estat una experiència magnífica, que em va omplir de satisfacció.

Tanmateix, hi va haver un altre element que encara em va agradar més. L'auditori Monturiol del Cercle Sport ple de residents estrangers (i alguns catalans, com el regidor de Cultura figuerenc, Ciro Llueca, o el diputat Francesc Canet) que van voler seguir el debat i van intervenir amb ganes durant el torn de preguntes. Tot plegat es va estendre més d'una hora i mitja.

Haig de confessar que quan vam decidir organitzar aquesta taula rodona, en teníem molta por. El tema, el lloc, l'hora, tot plegat era una incògnita. ¿Vindria algú, o es faria realitat el tòpic que descriu els guiris com persones completament refractàries a Catalunya, la seva llengua i la seva cultura? La resposta ha estat contundent. Són molts els residents estrangers de la Costa Brava que volen adaptar-se a Catalunya, que se l'estimen i que s'hi interessen. I en saben molt més del que nosaltres ens pensem. Encara diria més, ens tenen perfectament clissats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.