Independència és votar sí

Malau­ra­da­ment, no podrem votar en un referèndum com el d'Escòcia, amb dues opci­ons ben clares: sí o no. Para­pe­tat dar­rere el seu immo­bi­lisme atàvic, l'Estat espa­nyol no ens deixa cap altra alter­na­tiva que trans­for­mar les elec­ci­ons del 27 en el ple­bis­cit impres­cin­di­ble per asso­lir la inde­pendència. Arri­bats a aquest punt, convé acla­rir a qui encara insis­teix a apli­car mot­llos de fa 5 o 10 anys que el 27-S ja no va del dret a deci­dir. El dret a deci­dir, els cata­lans ens l'hem gua­nyat a pols amb mobi­lit­za­ci­ons i mani­fes­ta­ci­ons de mili­ons de per­so­nes al car­rer. Sen­tir ara segons qui­nes for­ma­ci­ons polítiques defen­sar el dret a deci­dir és com un viatge al pas­sat. Exer­ci­rem aquest dret a deci­dir el 27-S, peti qui peti, i convé que tot­hom tin­gui clar que el 27-S va d'inde­pendència sí o inde­pendència no. Algu­nes opci­ons polítiques ens ho posa­ran fàcil: votar Junts pel Sí o la CUP-Crida Cons­ti­tu­ent equi­val a cri­dar ben fort “Inde­pendència sí”. Optar pel PSC, el PP, Unió o C's és igual a dir “Inde­pendència no”. Al mig, tin­drem alguna altra opció que encara inten­tarà (alguns d'ells de bona fe) que tor­nem a com­bre­gar amb la roda de molí d'un encaix impos­si­ble dins d'un Estat espa­nyol que s'agrada tal com és i no té cap intenció de can­viar en la seva for­mu­lació bàsica. Aquesta opció tèbia que no vol defi­nir-se abans del 27-S haurà de fer-ho tant sí com no l'endemà, quan una majo­ria abso­luta de vots i escons posi en marxa la inde­pendència. De moment, els comp­tem de la banda del no.