La ingrata solitud de TV3

El paper i la missió de TV3 i per extensió de tots els mitjans del servei públic de la CCMA no són fàcils de definir en una conjuntura tan crítica i decisiva com la que viu aquests dies el país. Com sol ser habitual en període preelectoral, el servei públic de comunicació, i molt especialment TV3 i Catalunya Ràdio, són objecte d'una atenció frenètica dels partits i candidats. El manteniment a ultrança dels blocs electorals en els espais informatius n'ha estat una constant lamentable.

I ara, en vigílies de les eleccions plebiscitàries del 27-S, les crítiques i desqualificacions contra les cobertures informatives de TV3 i de Catalunya Ràdio, els seus espais de tertúlia i alguns dels seus programes d'entreteniment, han assolit nivells alarmants. No seré jo qui justifiqui totes i cada una de les opcions preses pels equips directius. Algunes discutibles, certament. Però almenys ells estan obligats a rendir comptes cada mes en les compareixences davant el Parlament. Sabem d'algun altre mitjà públic o privat, amb cobertura a Catalunya, que faci el mateix?

Entre els apocalíptics que s'esquincen les vestidures contra els mitjans de la CCMA hi ha tipologies diferents. Uns fa molts anys que voldrien convertir el servei públic català en un mer apèndix del sistema espanyol. Altres voldrien reduir-lo a una simple expressió antropològica de les peculiaritats regionals. I ara uns tercers acusen la CCMA d'estar al servei del secessionisme o d'unes opcions electorals particulars.

Uns i altres amaguen o ignoren una veritat que clama al cel: i és la ingrata solitud amb què TV3 ha hagut de lluitar en la defensa d'un espai d'expressió i de representació, la del catalanisme. I la d'un catalanisme en transformació, que ha fet un recorregut propi vers la vindicació del dret a decidir, i en definitiva del dret d'autodeterminació i del dret a l'estat propi. Recordem que la defensa del dret a decidir dels catalans és assumida per prop d'un 80% de la ciutadania. També en aquesta aspiració democràtica fonamental, TV3 ha hagut de bregar pràcticament sola. Una gran part de catalans i catalanes podríem dir com Marta Rojals: “Si TV3 no ens representa, qui ho farà?”

Davant la negativa d'Espanya a un referèndum pactat, davant l'alternativa de les plebiscitàries del 27-S i enfront d'una lògica implacable de polarització del discurs públic en l'eix nacional, TV3 està encara més sola. TV3 s'ha fet independentista? En la mesura que pràcticament totes les grans cadenes de televisió, públiques i privades, presents a Catalunya, han optat per la defensa compacta de l'unionisme, ¿no pertoca a un servei públic bàsic d'assumir de presentar i representar les opcions d'almenys una meitat de la ciutadania que no se sent representada per Tele5, Antena 3, TVE 1, La Sexta, Cuatro o 8TV? Quina cobertura solen donar aquests canals al procés català? Com veiem cada dia –el cas, per exemple, de La Sexta Noche amb García Albiol d'invitat– i com s'ha demostrat empíricament –vegeu l'estudi de Media.cat L'espiral del silenci a anàlisi–, la cobertura del procés català per les cadenes espanyoles o és interessat o esbiaixat o descaradament insultant.

La qüestió de fons, amics demòcrates i emprenyats amb TV3, és com heu tolerat fins avui una expansió flagrant de les televisions espanyolistes i unionistes a Catalunya i a tot l'espai del català, i no heu fet un pas per permetre que TV3 i els mitjans de la CCMA no estiguin sols en la defensa del dret a decidir dels catalans.