Opinió

Majories i ruptures

El triomf del sí permetria associar el cas català a una de les poques experiències en la història d'una secessió consumada a través de la democràcia

L'obtenció de la majo­ria abso­luta d'escons pels par­tits que s'han pre­sen­tat en unes elec­ci­ons amb el com­promís explícit de decla­rar la inde­pendència ja con­fe­reix plena legi­ti­mi­tat democràtica al procés català. De fet, i tenint en compte la impos­si­bi­li­tat de cele­brar referèndums de sobi­ra­nia dins el marc cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol, les ano­me­na­des elec­ci­ons “ple­bis­citàries” amb el tri­omf dels par­ti­da­ris del sí per­me­trien asso­ciar el cas català a una de les poques experiències en la història d'una secessió con­su­mada a través de la democràcia. Només recordo que la pràctica tota­li­tat de pro­ces­sos d'aquesta mena, fins i tot en les cir­cumstàncies que en els seus trams finals comp­tes­sin amb una expressió favo­ra­ble de la volun­tat popu­lar, han estat envol­tats de coac­ci­ons, de guer­res, de con­flic­tes d'alta inten­si­tat, o direc­ta­ment de deci­si­ons de les elits gover­nants que no comp­ta­ven amb el suport de la majo­ria. Aquesta ha estat la cons­tant, des de la inde­pendència dels estats ame­ri­cans el 1776 fins a la inde­pendència de Kosova el 2008. En con­seqüència, una victòria en escons de les can­di­da­tu­res Junts pel Sí i la CUP el 27-S ja repre­sen­ta­ria un man­dat democràtic sufi­ci­ent per cul­mi­nar el procés del qual gai­rebé no s'havia dotat cap de les naci­ons ara sobi­ra­nes quan van acce­dir a la con­dició d'estats.

Hi ha dos argu­ments plan­te­jats des de l'uni­o­nisme per reba­tre la legi­ti­mi­tat democràtica sufi­ci­ent de la majo­ria abso­luta d'escons. Dos argu­ments que es pre­sen­ten amb més sofis­ti­cació que la mera opo­sició fron­tal a la secessió cata­lana tot al·legant que la Cons­ti­tució Espa­nyola no ho per­met o que sols ho per­me­tria a través d'una dra­co­ni­ana reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. El pri­mer és que qual­se­vol gest cap a la inde­pendència almenys exi­gi­ria una majo­ria de vots eme­sos en les matei­xes elec­ci­ons “ple­bis­citàries”. El pro­blema d'aquesta con­si­de­ració, sobre la qual efec­ti­va­ment cal reconèixer que la victòria en vots reforçaria encara més la legi­ti­mi­tat del procés, és que es reclama sense tenir en compte que el debat es pro­du­eix en el marc d'unes elec­ci­ons par­la­mentàries perquè el sis­tema cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol fa invi­a­ble la cele­bració d'un referèndum de secessió. Altra­ment dit, no és plau­si­ble dema­nar la majo­ria de vots quan es priva de l'ins­tru­ment, el referèndum, en el qual és aquesta majo­ria la que compta per deter­mi­nar el suport popu­lar a una ini­ci­a­tiva política. De tota manera, en cas que el 27-S les for­ces sobi­ra­nis­tes no sols acon­se­guis­sin la majo­ria d'escons sinó també el suport en majo­ria de vots eme­sos, aquells que insi­nuen aquesta segona con­dició com a necessària per tirar enda­vant tor­na­rien a negar-ne la legi­ti­mi­tat aixo­plu­gant-se en les pro­hi­bi­ci­ons cons­ti­tu­ci­o­nals.

Ales­ho­res pot­ser plan­te­ja­rien el segon argu­ment per menys­te­nir la victòria en vots i en escons, a saber, que una majo­ria abso­luta en escons és insu­fi­ci­ent per fer la inde­pendència si tenim en compte que per refor­mar l'Esta­tut d'Auto­no­mia calen almenys dos terços del Par­la­ment. Però en aquest punt cal dir que la secessió no és una reforma del sis­tema autonòmic dins el sis­tema cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol sinó que és una rup­tura del sis­tema. Una rup­tura genera una nova lega­li­tat que, en el nos­tre cas, a par­tir del 27-S podria gau­dir de l'inequívoc suport d'una majo­ria democràtica. D'altra banda, en el supòsit que entenguéssim l'Esta­tut com un acord entre Espa­nya i Cata­lu­nya es podria al·legar que l'Estat espa­nyol ja ha res­cin­dit uni­la­te­ral­ment aquest acord amb la sentència sobre la reforma esta­tutària del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de 2010 con­tra la volun­tat del poble català. Des de Cata­lu­nya, doncs, ens limi­taríem a res­pon­dre a l'incom­pli­ment d'un con­tracte. Però és que el mateix Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ha decla­rat diver­ses vega­des que l'Esta­tut no és un acord de volun­tats. L'Esta­tut és una expressió sub­jecta a la volun­tat de l'únic sobirà reco­ne­gut pel sis­tema vigent: el poble espa­nyol cons­tituït en nació espa­nyola, que és, pre­ci­sa­ment, la situ­ació de domi­nació que bona part dels votants de diu­menge vinent aspi­ra­ran a superar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia