‘I si passa, què ens passa?'
L'editorial menorquina Arrela ha publicat I si passa, què ens passa?, 33 articles de reflexió sobre les Illes Balears, en cas que Catalunya esdevingués un estat independent. És una obra escrita per 33 autors menorquins, mallorquins, eivissencs i formenterers, alguns d'ells residents a Catalunya, amb la participació d'algun català del Principat establert en alguna de les illes. La independència tindrà conseqüències sobre l'Estat espanyol, però seran les Balears i el País Valencià els territoris on més directament en notaran els efectes, tant positius com negatius. És significatiu que el llibre en qüestió hagi sortit a les Illes Balears i, més encara, que ho hagi fet a Menorca, indret amb una llarguíssima tradició de relació política, econòmica i cultural amb Catalunya i on, el 1931, hi hagué moviments per incorporar la balear menor al marc autonòmic que s'estava preparant a Barcelona. Aquesta voluntat de confluir amb l'autonomia de Catalunya també la defensà el mallorquí Gabriel Alomar i, a Eivissa, els liberalregionalistes. Al Principat no s'ha abordat, de manera seriosa, una iniciativa similar en relació amb el futur immediat de la resta dels Països Catalans, després de la independència. El Principat és l'únic indret envoltat només per territoris de llengua catalana, circumstància que el situa al bell mig d'un espai cultural que, alguns, hem aspirat que sigui també nacional i polític. Però la insensibilitat irresponsable de tants sectors dirigents de Catalunya, navegant per les aigües de la indiferència, la superioritat i una barreja de paternalisme carrincló i certa desconsideració, expliquen aquesta visió tan regionalista, estreta i tan poc nacional del catalanisme principatí i del nou independentisme.
Encara ara es parla de “més enllà de l'Ebre” per a referir-se a allò que algun neoindependentista anomena “la resta d'Espanya”, oblidant o ignorant, que l'expressió deixa fora comarques senceres de Catalunya, tot el País Valencià i part de la Franja. El desconeixement de la realitat de cadascuna de les illes, del País Valencià i, més encara, de la Catalunya del Nord, és tan espaordidor com insensat. Sembla com si la idea de Països Catalans hagués quedat reduïda a l'acte del Pi de les Tres Branques, la Universitat Catalana d'Estiu, on sempre hi ha qui s'hi esplaia per a oblidar el tema la resta de l'any, i alguna referència simpàtica i simbòlica en alguna manifestació. I punt. L'espai català de comunicació és inexistent i el mercat cultural català, també. Procurar fer el seguiment de les novetats editorials i l'activitat cultural arreu del territori és tota una odissea. Hi ha aportacions de gran interès de les quals no t'assabentes fins mesos després d'haver aparegut o bé anant, directament, a cada lloc.
Els autors del llibre confien en les repercussions positives que la independència pugui tenir sobre les Balears, sobretot en l'àmbit lingüístic, cultural i educatiu, sense ignorar que la reacció espanyola en contra d'ells es pugui desfermar amb ferotgia. La possibilitat de tenir vincles més estrets amb Catalunya és contemplada amb esperança. Però són també conscients que hauran d'anar fent el seu camí, d'acord amb el context, la realitat i el ritme de cada lloc. Una Catalunya que funcioni, moderna i cívica, amb una economia dinàmica i creixent, una activitat cultural notable i unes polítiques socials bàsiques que millorin la qualitat de vida de la gent, serà un estímul per a ells. En aquesta situació, les quatre illes hauran de decidir si val la pena continuar enviant el 15% del seu PIB a Espanya perquè els maltracti en tots els àmbits, o bé si emprenen també el camí de la llibertat, al final del qual poden retrobar-se amb Catalunya, sense pretensions hegemòniques, sinó des del respecte mutu, compartint no sols llengua, sinó també sobirania i benestar.
