Opinió

Novel·les o vida

‘El càrtel' té l'aparença d'una novel·la, d'una gran i absorbent novel·la, però en realitat la seva essència vital, el batec que la mou, no és altra cosa que periodisme pur

Ara que els dia­ris van plens d'històries que posaríem en dubte amb un som­riure si les trobéssim al cor d'una novel·la, ara que comen­cem a intuir (pre­sump­ta­ment, ja se sap) que molt a la vora i amb els nos­tres diners algú anava a “esquiar” a Andorra i es cons­truïa uns quants raco­nets en ter­ri­to­ris de geo­gra­fia llu­nyana i de moral econòmica més aviat laxa, podem començar a pen­sar en un bon lli­bre i/o una bona pel·lícula d'aque­lles del “basat en una història real” on apa­re­guin pre­si­dents autonòmics, fills espa­vi­lats, senyo­res amb caràcter, comis­si­ons milionàries, tes­ta­fer­ros assas­si­nats a Panamà i Fer­ra­ris reci­clats a bon preu. Hi ha mate­rial de sobres, però res a veure amb el que belluga Don Wins­low, un peri­o­dista de Nova York que s'ha abo­cat sense por a nar­rar el lucra­tiu, pecu­liar i sobre­tot mortífer uni­vers del tràfic de dro­gues entre Mèxic i els Estats Units. Ja ho va fer amb la rotunda i sor­pre­nent El poder del perro, i ara hi torna amb El càrtel, la novel·la que es va endur la dar­rera edició del premi RBA de novel·la negra.

I sí, és ficció, però tan vio­lenta i peri­llosa com la rea­li­tat, sense flo­ri­tu­res, tras­pas­sant al lli­bre la cru­esa abso­luta que, de vega­des, els mit­jans de comu­ni­cació ocul­ten, ja sigui per pres­si­ons, per por o per xan­tat­ges i ame­na­ces. Les xifres fan esgar­ri­far: 100.000
assas­si­nats en deu anys, 130 dels quals peri­o­dis­tes; 22.000 per­so­nes des­a­pa­re­gu­des, i els milers de mili­ons que mou el negoci. I en aquest con­text, la violència extrema i la por són bons ali­ats a l'hora de man­te­nir l'ordre. O això o els diners. Com­prar o matar, dos verbs que es con­ju­guen igual, que són dues cares de la mateixa moneda i que Wins­low uti­litza amb una cru­esa i un rea­lisme que de vega­des fan venir
cal­freds. Tots els lec­tors que van que­dar atra­pats amb El poder del perro, cau­ran ren­dits amb les pàgines de
El càrtel
. Res no és gratuït ni inne­ces­sari, ni tan sols la violència extrema que campa per aques­tes pàgines com una mena d'àngel sense pie­tat, encara que Wins­low hagi expli­cat més d'una vegada que ell no escriu sobre les dro­gues, que el seu tema real és la fe i com arri­bar a recu­pe­rar-la quan s'ha per­dut del tot.

‘El càrtel' té l'apa­rença d'una novel·la, d'una gran i absor­bent novel·la, però en rea­li­tat la seva essència vital, el batec que la mou, no és altra cosa que peri­o­disme pur, la neces­si­tat d'expli­car una rea­li­tat escrui­xi­dora que, encara que sem­bli men­tida, passa més des­a­per­ce­buda i resulta menys col­pi­dora lle­gida en un diari que en aquest lli­bre. Inves­ti­gació, rigor i grans dosis de rea­li­tat són les bases d'aquesta història, un relat que, per demos­trar la seva vigència i manca d'arti­fici, inter­sec­ci­ona sovint amb la rea­li­tat i, de fet, durant la pro­moció del lli­bre (que ja es va publi­car als Estats Units abans de gua­nyar l'RBA), el gran capo mexicà de la droga, Joaquín El Chapo Guzmán, ha pro­ta­go­nit­zat dues fugues que no des­me­rei­xe­rien gens en qual­se­vol novel·la de gènere. El pas­sat dia 30, uns dies després de fugir d'un tiro­teig amb la poli­cia, El Chapo repre­nia l'acti­vi­tat del seu compte de Twit­ter amb piu­la­des com aques­tes: “Bue­nas tar­des cha­va­lo­nes. Cómo les va, qué hay de nove­dad? Quizás la vida me ha gol­pe­ado, pero no ha logrado qui­tarme la son­risa. A veces me pongo a ver las Noti­cias o a leer los periódicos para ver si ya me mata­ron o para ver dónde me bus­can o a ver qué cosa inven­tan.” Després, això sí, d'enviar un adver­ti­ment a la Secre­taría de Maria que el busca: “Le aviso a @SEMAR_mx que si me andan bus­cando aquí estoy para topar­les, però a la gente ino­cente me la dejan en paz.”

Una bona prova del fet que res del que explica Wins­low és banal ni exa­ge­rat i que la lec­tura és quasi obli­gada si es vol una dosi de rea­li­tat, de peri­o­disme i de bona lite­ra­tura a parts iguals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia