Isidre Vicens és per mi un dels pintors més valuosos de l'art gironí, com a gran artista i com a persona. Ell és l'honradesa en pintura, pur, autèntic, humil, una persona que sempre ha estat respectuosa amb tots els altres pintors, cosa ben difícil en aquest món de vanitats. Jo demano a les autoritats gironines –l'Ajuntament, la Diputació– un reconeixement o homenatge de la ciutat a Isidre Vicens. L'Isidre té 97 anys... Què espereu?

L'Isidre ha estat un pintor modèlic, per la seva obra, de gran personalitat, i per la seva dedicació a l'ensenyament de pintar, gairebé de manera altruista. Jo el recordo l'any 1971 en la primera exposició que vaig fer a la sala Municipal de la Rambla; ell contemplava l'exposició i es mirava els quadres de forma quasi venerable, per al final donar-me un copet a l'esquena tot dient: “Endavant, noiet! Segueix! Perquè això té camí, ja m'ho direu d'aquí a uns anys...” Em vaig sentir immensament agraït per les paraules del mestre que jo tant admirava.

Isidre Vicens ha creat una gran obra, feta d'humilitat i de silenci, sense fer remor, però dins aquest silenci l'Isidre era el gran referent dels pintors gironins, els que aleshores gairebé començàvem, com jo mateix, Josep Perpinyà, Roca D. Costa, Lluís Bosch Martí i altres... Demano i suplico, i estic segur que ho signarien tots els artistes gironins, que es faci un gran homenatge de la ciutat de Girona al nostre estimat gran artista Isidre Vicens.