Infiltrats

L'assemblea que es fa avui vés a saber on després de tants canvis ha mogut més ferro que la de la Comuna de París. Amics, coneguts i saludats de la CUP decidiran aquest diumenge de poca glòria si investeixen Artur Mas com a president. És a dir, si el ben anomenat procés supera una etapa i continua o si recula i n'ha de salvar dos o tres més de regal. És clar que la responsabilitat no és tota d'ells. Fa mesos que ho repeteixen. La responsabilitat serà de tots i compartida: dels qui van votar la CUP, dels qui van votar Junts pel Sí, de Junts pel Sí i de la CUP. Quatre homes per al sac, i el sac a terra. Ara, demà cadascú en traurà conclusions pròpies. En aquest sac de gemecs i estralls en què s'ha convertit l'independentisme. Després es queixen que el peix és car. Una de les curiositats més enceses que ha suscitat la diada ha estat l'intrusisme. La CUP ha facilitat la votació a tot el seu entorn. Però, dins l'“entorn” es veu que s'ha intentat colar de tot. Els “infiltrats” deuen sumar més que no els altres, malgrat les contencions de les assemblees locals. N'hi haurà de tot pèl i tota escata. Els “infiltrats” de Poble Català i Maulets, que intentaran decantar el resultat cap al sí. Els d'Endavant i Arran, que el mouran cap al no. Els del CNI, que sembla que també són del no. Els de Junts pel Sí, que vés a saber de què són. I els dels mòbils. Els furtapatos que aprofitaran que els telèfons portàtils s'han de deixar en una pila per emportar-se'n alguns. Aquests segur que s'abstenen.