L'Ebre blindat

El riu Ebre i tot l'eco­sis­tema que l'envolta, sobre­tot a l'àrea del delta, torna a estar en perill. El país es mobi­litza de nou per defen­sar-lo d'un nou atac per part de l'Estat espa­nyol, que torna a la càrrega amb un trans­va­sa­ment apro­vat, dero­gat i nova­ment apro­vat. És un magnífic exem­ple de la impos­si­bi­li­tat de can­viar Espa­nya. Ja podem ofe­rir tota la resistència pos­si­ble, que tan bon punt l'equi­li­bri de majo­ries i mino­ries s'alteri, ells ho tor­nen a inten­tar. Ahir, en una tro­bada infor­mal amb peri­o­dis­tes, l'euro­di­pu­tat Ramon Tre­mosa —exclòs de manera sibil·lina de la dele­gació euro­pea que visita la zona— ho resu­mia amb una clare­dat meri­di­ana: l'únic blin­datge efec­tiu per al riu Ebre és la inde­pendència de Cata­lu­nya. Els trac­tats inter­na­ci­o­nals no per­me­ten fer plans hidrològics sobre rius que tra­ves­sen més d'un estat. Hon­gria no pot fer un pla sobre el Danubi, així com Espa­nya no pot fer-lo sobre el Tajo. L'Ebre, per con­tra, com que no surt mai del ter­ri­tori de l'Estat, resta inde­fens davant la dis­cre­ci­o­na­li­tat capri­ci­osa de qui mani a Madrid. Com en tan­tes altres qüesti­ons que ens afec­ten en la nos­tra vida diària, com ara el sis­tema d'immersió lingüística, els trens i les car­re­te­res, els impos­tos o la lluita con­tra la pobresa energètica, l'única manera de blin­dar-nos con­tra les ingerències exter­nes que mai no tenen en compte els nos­tres drets, és la inde­pendència.