Opinió

Keep calm

Ficció i evasió

¿Per què no estem contents amb el que tenim? ¿Per què se'ns emporta la necessitat de tastar novetats?

Lle­geixo en una de les cròniques que par­len del Mobile World Con­gress que la gran estre­lla d'aquest any és la rea­li­tat vir­tual. No és cap invent nou, és clar, però ara sem­bla que s'imposa d'una manera con­tun­dent. També lle­geixo que es tracta d'habi­tar mons alter­na­tius al real, és a dir, de prac­ti­car una evasió que ens allu­nyi de la car­na­li­tat (i de tots els mals inhe­rents a la decadència que se'n desprèn) i que ens acosti a un esce­nari que ens trans­porta a d'altres llocs, unes altres experiències, les quals tenen, per defi­nició, l'avan­tatge de ser innòcues i sense data de cadu­ci­tat. El dic­ci­o­nari de sinònims equi­para una cosa innòcua amb el que és anodí i ine­ficaç. No sé si s'adiu amb la rea­li­tat que se'ns ven al MWC, perquè pot­ser sí que és eficaç. Ser­veix per des­con­nec­tar, per eva­dir-se de tot allò que ens molesta o ens per­torba, per entrar en un uni­vers que ens des­con­necta i ens immu­nitza.

Els intents d'evasió són una cons­tant de la huma­ni­tat, un cop satis­fets, això sí, els ins­tints bàsics. ¿Per què no estem con­tents amb el que tenim? ¿Per què se'ns emporta la neces­si­tat de tas­tar nove­tats? ¿Per què pen­sem que així adqui­rim nous conei­xe­ments sobre nosal­tres matei­xos? Les fic­ci­ons es basen en aquest para­digma: la pos­si­bi­li­tat d'anar a un lloc ignot i que dis­tin­gim de la rea­li­tat, però que, al mateix temps, ens informa sobre aquesta rea­li­tat i inci­deix, i ens obliga a con­tem­plar-la des d'una pers­pec­tiva dife­rent. Em refe­reixo a les fic­ci­ons que no són només un diver­ti­ment sinó l'engany que ens per­met refle­xi­o­nar. Les fic­ci­ons que no ens apar­ten del món, sinó que fan que hi vivim amb una altra òptica, que fan que nosal­tres matei­xos ens per­ce­bem amb més pro­fun­di­tat. No sé si la dèria per la rea­li­tat vir­tual res­pon a aquesta idea. Veient la imatge de Mark Zucker­berg cami­nant a través del pati de buta­ques, amb tot de per­so­nes absor­tes en el seu uni­vers autònom, que no dia­loga sinó que imposa, enqui­bi­des en l'esce­nari ima­gi­nari que es dibuixa en les seves ulle­res gegan­ti­nes, em temo que no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia