Casa Nouvilas

Les Fires i Fes­tes de la Santa Creu 2016 arren­quen amb una de les acti­vi­tats que, any rere any, es van con­so­li­dant com un refe­rent ciu­tadà, la Mos­tra d'Art Flo­ral. Al cos­tat de les flors i plan­tes expo­sa­des pel tre­ball de mans arte­sa­nes, la història i l'arqui­tec­tura de l'espai que les acull. Aquest any, la planta baixa i els jar­dins de la Casa Nou­vi­las. Una majes­tu­osa escala dóna la ben­vin­guda a un casal neoclàssic que va ser pro­pi­e­tat i residència de la família Nou­vi­las, hisen­dats de Cas­telló d'Empúries i Rabós d'Empordà, des­cen­dents de Ramon de Nou­vi­las, un dels tres minis­tres empor­da­ne­sos durant la I República (1873-1874). Nou­vi­las, minis­tre de la Guerra i abans capità gene­ral de Cata­lu­nya; el figue­renc Joan Tutau, minis­tre d'Hisenda, i el rosinc Fran­cesc Sunyer Cap­de­vila, minis­tre d'Ultra­mar.

La tra­dició mili­tar de la família va tenir con­tinuïtat amb el gene­ral Godo­fred Nou­vi­las, nome­nat fill adop­tiu de Figue­res l'any 1925 per les seves ges­ti­ons en la cons­trucció de la pri­mera escola pública, l'actual col·legi Sant Pau.

Actu­al­ment, la Casa Nou­vi­las i altres casals nobles de la ciu­tat, cons­truïts la segona mei­tat del XIX o prin­ci­pis del XX, són l'exem­ple més clar de l'auge i el declivi de la bur­ge­sia figue­renca. Els uns des­ha­bi­tats, els altres en estat pre­cari; però la seva majo­ria amb un futur incert per la des­a­pa­rició d'un sec­tor social que va ser clau en la cons­trucció de la ciu­tat moderna.

Quina és l'alter­na­tiva per man­te­nir la força arqui­tectònica d'aquests edi­fi­cis? Evi­dent­ment, el seu ús, que recu­pe­rin una fun­ci­o­na­li­tat. Pública o pri­vada. Tenim exem­ples molt posi­tius d'inter­venció pública, com ara la con­versió de la Casa Pagès, casal nou­cen­tista, en la seu del Con­sell Comar­cal (1998). Però, també, en tenim de nega­tius, com ara l'adqui­sició de la Casa Nou­vi­las, l'any 2008, per l'Ajun­ta­ment i el Con­sell Comar­cal per 3,8 mili­ons d'euros. Després de vuit anys, encara sense un destí clar. L'admi­nis­tració no pot com­prar només per satis­fer les neces­si­tats d'uns pro­pi­e­ta­ris, a Figue­res en tenim alguns exem­ples, sinó que ho ha de fer amb una clara fina­li­tat d'interès i ús públic.

Aquests dies, les flors, l'arqui­tec­tura i la història ens acom­pa­nyen men­tre pas­se­gem per la Casa Nou­vi­las. També a més d'un ens vindrà a la memòria l'epi­grama de Car­les Fages de Cli­ment, A un nebot afor­tu­nat (*), dedi­cat al senyor Fina de Nou­vi­las: “La lot hagués tin­gut piles / no fores l'hereu Nou­vi­les.” En canvi, per a l'actual alcal­dessa la Casa Nou­vi­las és una herència enve­ri­nada.

(*) Epi­grama poste­rior d'un altre dedi­cat a Flo­renci Nou­vi­las, que no va tenir fills: “La titola d'en Nou­vi­les / és una lot sense piles.”