L'humor i l'amor

Es pot sor­tir airós del flir­teig amb la comèdia romàntica? És el que vol demos­trar la segona tem­po­rada de Cites , amb ànima d'anti­romàntica. La pri­mera impressió del retorn de la sèrie de TV3 és que el to llu­minós és dels per­so­nat­ges nous: cer­ve­ses, mira­des d'expec­tació, ria­lles ner­vi­o­ses i al llit. La trama com­pli­cada, de la història que con­ti­nua, té pro­ta­go­nis­tes ja vis­tos. Amb bebè i vida a mit­ges, cal el tri­an­gle: i apa­reix l'ex. Però hi pesa més l'humor, amb una per­so­natge, el de Blanca, una mica Brid­get Jones. Sort del tatu­a­dor de mirada greu. Cites no ha estat mai una ficció seri­osa i des­taca pel sen­tit de l'humor i el fet de ser un cali­dos­copi de rela­ci­ons. Com­pla­ent? Endol­cida? Molt més pri­ma­ve­ral i amb mol­tes més papa­llo­nes a la panxa.