oBITUARI
Jordi Font, patriota
Després d’una llarga malaltia, ens deixa un altre patriota que –després de lluitar tota la seva vida per Catalunya– no veurà complert el somni nacional. Jordi Font (Barcelona, 1942 - Buenos Aires, 2017) havia dedicat tota la vida a treballar incansablement per la cultura, la llengua i el reconeixement nacional de Catalunya. Li venia de família. Son pare, Josep Font, va ser un dels impulsors de l’Obra Cultural Catalana de Buenos Aires, juntament amb altres patriotes com Jordi Arbonès, Jordi Solè i Pere Seras. De jove havia participat en moviments antifranquistes abans d’instal·lar-se definitivament a la capital argentina, on va desenvolupar una carrera professional d’èxit en l’àmbit de la logística. Va presidir el Casal de Catalunya de Buenos Aires, el segon més antic del món després del de l’Havana, i va aconseguir transformar un vell centre d’immigrants en una entitat cultural de primer ordre des d’on difonia la llengua, la cultura i la identitat catalanes. Va impulsar i integrar diverses institucions d’àmbit regional per fer cooperar entre si els centres catalans, per una banda, i els empresaris d’origen català, per l’altra, amb l’objectiu de potenciar les seves activitats. L’aleshores vicepresident Carod-Rovira va triar-lo per liderar l’obertura de la delegació de la Generalitat a l’Argentina el 2009, sense tenir en compte que abans havia estat candidat al Parlament per CiU. La seva experiència i lideratge entre el catalans de Sud-amèrica va pesar més que la seva filiació política. Tot i la bona feina desenvolupada en pocs mesos, la delegació va tancar com a causa dels pactes pressupostaris entre CiU i el PP el 2011. Font va continuar treballant intensament per Catalunya ajudant i assessorant diversos centres catalans del continent, i integrant el Consell Assessor de les Comunitats Catalanes a l’Exterior, en representació de Sud-amèrica. Darrerament, contribuïa amb articles i opinions a l’agència de notícies Incat, una iniciativa dels catalans de l’Argentina per explicar l’actualitat catalana des d’un punt de vista local.