Sobirana Diada

“Vota­rem, vota­rem...!” El crit unànime d’un milió de per­so­nes, segons la Guàrdia Urbana –rebai­xa­des a 350.000 per la dele­gació del govern espa­nyol– va res­so­nar com un tro ahir a la tarda al cen­tre de Bar­ce­lona per dei­xar clar al món sen­cer, a través dels 700 mit­jans esta­tals i 150 d’inter­na­ci­o­nals acre­di­tats, que Cata­lu­nya ja ha assu­mit la sobi­ra­nia –ho va fer dime­cres amb l’apro­vació de la llei i con­vo­catòria del referèndum– i que res no l’atu­rarà en la decisió d’exer­cir l’1 d’octu­bre el dret a l’auto­de­ter­mi­nació que té com a poble. I tot ple­gat ho va fer com sem­pre, sense ni un sol inci­dent –més enllà d’algun des­mai per l’intens sol que feia– i de manera ale­gre, pacífica i cívica, tot i les aler­tes –gai­rebé desit­jos– sobre la supo­sada tensió vio­lenta, cada cop més a la des­es­pe­rada, que envia l’uni­o­nisme.

El pre­si­dent de l’ANC, Jordi Sànchez, dema­nava no caure en pro­vo­ca­ci­ons i resu­mia la gran con­clusió de la nova impres­si­o­nant demos­tració: “Amb aquesta acti­tud no poden fer res ni fis­cals, ni jut­ges ni guàrdies civils.” “L’Estat ja no té cap auto­ri­tat sobre el poble de Cata­lu­nya”, solem­nit­zava el pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, just després que dos pre­mis Nobel de la pau, Ahmed Galai i Adolfo Pérez Esqui­vel, expli­ci­tes­sin el suport i l’empara que tots els grans pac­tes inter­na­ci­o­nals donen al dret a vot dels cata­lans. “És la millor empenta per al referèndum”, pro­cla­mava en una piu­lada, després de seguir la mobi­lit­zació a la fila zero al cos­tat del govern en pes, el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont, que va fer l’enèsima invi­tació al seu homònim espa­nyol, Mari­ano Rajoy, perquè refle­xi­oni i per­meti una votació pac­tada. Això sí, que s’afa­nyi perquè cada cop té menys temps: 19 dies des d’ara.

No va ser l’única crida. Després d’una jor­nada en què l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, va con­fir­mar que farà “tot el pos­si­ble” perquè a la ciu­tat hi hagi urnes, i dese­nes de ciu­ta­dans de Tar­ra­gona i Lleida recla­mes­sin als seus alcal­des que fes­sin el mateix, la pre­si­denta de l’AMI, Neus Llo­ve­ras, a la tarda feia exten­siva la petició, aquests dies molt cri­ti­cada per l’uni­o­nisme. “És el moment d’impli­car-se per la democràcia, escol­teu la gent”, els ins­tava.

La d’ahir va ser una sobi­rana Diada per defen­sar la sobi­ra­nia d’una nació que es va rebel·lar fa cinc anys per ence­tar el procés sobi­ra­nista, i que des de lla­vors ha sor­tit al car­rer fins a set cops –tots els Onzes i el 9-N– mas­si­va­ment per recla­mar els seus drets com a poble a un Estat que sem­pre li ha girat la cara i només ha tin­gut els tri­bu­nals com a res­posta. Les espec­ta­cu­lars imat­ges aèries del car­rer Aragó i el pas­seig de Gràcia plens de gom a gom for­mant una suma inven­ci­ble tor­nen a ser demo­li­do­res i dei­xen en evidència un uni­o­nisme mediàtic i polític que avui –ahir el govern espa­nyol ja ho rela­ti­vit­zava dient que ha estat la mani­fes­tació menys mul­ti­tu­dinària dels últims anys– segu­ra­ment torni a negar la rea­li­tat. A última hora, de fet, ahir se sabia que la fis­ca­lia del TSJC ha con­vo­cat per aquest mig­dia el major dels Mos­sos, Josep Lluís Tra­pero, junt amb els coman­da­ments supe­ri­ors de la Policía Naci­o­nal i la Guàrdia Civil, per fer-los arri­bar la ins­trucció del gene­ral de l’Estat perquè actuïn con­tra l’1-O, segons indi­ca­ven fonts poli­ci­als.

La Diada, super­vi­sada per 2.500 volun­ta­ris de l’ANC, va ser com les dels últims anys, amb els petits mati­sos de la des­cen­tra­lit­zada del 2016: cues des de bon matí –i ja la nit ante­rior– per acce­dir a Bar­ce­lona per als 1.800 auto­cars i milers de vehi­cles par­ti­cu­lars que –trans­port públic a banda– van por­tar gent de tot el país. Famílies sen­ce­res, grups d’amics, pare­lles... pas­se­jant amb este­la­des i les samar­re­tes flu­o­res­cents de l’ANC –enguany n’ha venut 300.000 i segu­ra­ment en farà més per a l’1-O–, repar­tint-se per Bar­ce­lona en un for­mi­guer que abans de les qua­tre ja havia ocu­pat tots els trams, d’on s’havia asse­gu­rat el ple amb el vora mig milió d’ins­crits. A les cinc, un sepul­cral minut de silenci pels atacs ter­ro­ris­tes del 17-A va glaçar el recor­re­gut sen­cer, en l’avant­sala de la per­for­mance. A les 17.14 h, qua­tre grans lones amb una urna, dos sís i un símbol de la pau sor­tien de cada extrem per fer cap, en un iti­ne­rari més lent de l’espe­rat, a la inter­secció de la suma, acom­pa­nyats de colles cas­te­lle­res, batu­ca­des i mul­ti­tud de grups folklòrics. Després de gai­rebé dues hores d’injecció moral, Sànchez aco­mi­a­dava recor­dant la pro­pera cita: “Ens veiem dijous a la nit a la Tar­raco Arena Plaça”. Hi comença la cam­pa­nya per l’1-O.