“Es percep la incertesa que passaran coses, i aviat”

Ho veiem com un con­flicte modern i sense un pre­ce­dent pro­per. Des de fa poc, s’està obser­vant com un con­flicte que podria deri­var en una crisi greu. He vist les dar­re­res Dia­des, però he de con­fes­sar que des del meu país es creia que la cosa s’aca­ba­ria eva­po­rant. Els dar­rers mesos han demos­trat que és una cosa més seri­osa.

Per a l’Argen­tina, Espa­nya és molt impor­tant, i hi ha molts dels nos­tres lec­tors que ho seguei­xen. És un tema viu i, quan sor­geix una notícia forta, interessa força. Als webs resulta com­pro­va­ble. No és una notícia de cada dia, perquè molts lec­tors es per­den amb els detalls, però sí que els esde­ve­ni­ments impor­tants ens sob­ten. De fet, em dema­nen arti­cles i cròniques sovint. En els últims dies, però, sem­pre hi ha notícies dig­nes de menció i he viat­jat a Bar­ce­lona sovint. Durant els anys ante­ri­ors, sem­blava que la cosa avançava un pas i en feia tres enrere. Ara la sen­sació és que el con­flicte s’està movent amb força. Es per­cep la incer­tesa que pas­sarà alguna cosa i que pas­sarà aviat. D’aquí a quinze dies pas­sa­ran coses impor­tants i totes les opci­ons estan ober­tes.

Sí, fa una set­mana hi va haver un edi­to­rial duríssim con­tra el procés català. Alguns dels meus infor­ma­dors inde­pen­den­tis­tes esta­ven indig­nats. L’edi­to­rial reflec­tia més l’opinió del que podria pen­sar el govern d’Espa­nya; és a dir, era crític con­tra el govern català. Tam­poc és un tema que esti­gui sor­tint cada dia ni que tin­gui unes direc­trius i una cober­tura específiques, però el diari va pren­dre posició a favor de l’Estat.

La majo­ria dels països estan adop­tant aquesta posició: un afer intern d’Espa­nya en el qual no ens hem de ficar, però ningú sap on aca­barà la cosa. El govern actual de l’Argen­tina té molt bones rela­ci­ons amb el d’Espa­nya i estic segur que, si Madrid demanés suport, li’n dona­rien. De moment no han tin­gut aquesta neces­si­tat, però tot can­via amb rapi­desa. De fet, Jun­que­ras va ser a Bue­nos Aires i no es va viure cap situ­ació con­flic­tiva. Del que sí que estic segur és que l’esce­nari can­via i veu­rem en quina situ­ació estem d’aquí a quinze dies si hi ha la pos­si­bi­li­tat que es pro­du­eixi la votació i si el Par­la­ment català fa una decla­ració de sobi­ra­nia. Em sem­bla natu­ral que sigui així, perquè és un con­flicte en evo­lució i no ens podem tan­car a nous esce­na­ris.

És el prin­ci­pal punt feble del referèndum, i Jun­que­ras pre­te­nia trans­for­mar la tendència. El que li interessa és una mobi­lit­zació àmplia. Amb una par­ti­ci­pació del 80% de l’elec­to­rat i gua­nyant un 53% ver­sus un 47%, serà difícil fer-hi objec­ci­ons. El pro­blema és aquí: neces­si­ten el vot del no perquè ator­gui iden­ti­tat al sí. El hàndi­cap serà una par­ti­ci­pació escassa.

Efec­ti­va­ment. Les mesu­res de blo­queig dels últims dies són dife­rents de l’acti­tud més pas­siva obser­vada fins ara. L’anunci de Mon­toro d’inter­ve­nir els comp­tes també és un canvi d’estratègia impor­tant.

Em fa la impressió que es podrà votar; el que no tinc tan clar és si s’acon­se­guirà que sigui una votació àmplia i fàcil­ment veri­fi­ca­ble. Si es fa en un poble i en un altre no, o poc a les ciu­tats grans, el referèndum no tindrà garan­ties. El par­tit es jugarà en aques­tes cir­cumstàncies. Tot queda en funció que l’1 d’octu­bre hi hagi urnes al car­rer i moltíssima gent votant. Em costa fer un pronòstic, perquè està tot enra­rit, començant pel fet que ningú sàpiga on són les urnes ni què pas­sarà quan es des­co­brei­xin. En algun moment, algú haurà de fer-les sor­tir. Si no hi són, no es podrà votar. La imatge de la poli­cia con­fis­cant urnes serà deli­cada.

Perquè les coses canviïn, hau­ran de can­viar els dos governs. No crec que Rajoy esti­gui en situ­ació de nego­ciar cap acord que pugui cons­ti­tuir una majo­ria a Cata­lu­nya, ni tam­poc que Junts pel Sí pugui ser l’inter­lo­cu­tor per arri­bar a un acord, ni que sigui per pac­tar un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació. L’actual és una mesa impos­si­ble, tot i que costa ima­gi­nar que un govern espa­nyol accepti obrir aquesta porta. Només amb dos mili­ons de vots i una par­ti­ci­pació escassa, tam­poc crec que el govern català pugui arri­bar a una situ­ació sos­te­ni­ble. Sem­bla que el tan­ca­ment actual dina­mi­tarà els dos governs. Crec que, en un ter­mini no gaire llarg, el govern espa­nyol haurà d’accep­tar grans con­ces­si­ons d’auto­go­vern per a Cata­lu­nya per tal de con­ti­nuar units.