Política

Trasllat a la presó de Madrid

El Suprem demana al Ministeri de l’Interior que traslladi els nou presos polítics perquè estiguin a la seva disposició “l’última setmana de gener”

Familiars dels independentistes expressen la seva disconformitat

L’angoixa per saber la data del trasllat dels nou presos polítics catalans a un penal de Madrid per ser jutjats per rebel·lió al Tribunal Suprem es va desvelar ahir. El magistrat Manuel Marchena –president del tribunal de set magistrats que els jutjarà i redactor de la sentència– va demanar al ministre de l’Interior que es faci responsable del seu trasllat i que “estiguin a disposició de la sala l’última setmana de gener”. És a dir, que el judici contra els independentistes catalans començarà, segurament, el 29 de gener, ja que s’han fixat sessions de dimarts a dijous. La notícia va enutjar els familiars dels presos polítics, i Txell Bonet i Diana Riba, dones de Jordi Cuixart, president d’Òmnium, i de l’exconseller Raül Romeva, van expressar la seva sorpresa a Twitter perquè encara no s’han presentat els escrits de defensa, tot i que el termini, acaba el 15 de gener, i aquesta acció no atura pas la vista oral.

Amb tot, s’esperava primer l’anunci de la data del judici, després de la presentació dels escrits de defensa, i el consegüent trasllat dels presos polítics d’un penal català a un de Madrid. La sala del Suprem té pressa per començar la vista perquè la presó preventiva dels polítics els crema, en ser excessiva perquè són acusats d’accions polítiques, no de sang (legalment poden estar en presó preventiva dos anys, prorrogables dos anys més) i per això fonts properes al Suprem indicaven que el judici seria a finals de gener o la primera setmana de febrer, com a molt tard.

Tot preveient les queixes, Marchena en el seu escrit al ministre Fernando Grande-Marlaska exposa que l’article 33 del reglament penitenciari fixa “una antelació mínima de trenta dies”, quan la llei d’enjudiciament criminal estableix que un cop sabuda la data del judici, “immediatament” els processats que estiguin empresonats seran conduïts a la presó més propera on hagin de ser jutjats; en aquest cas, Madrid. Hi afegeix que aquesta exigència temporal “no pot anar en perjudici de la seguretat que ha de presidir el trasllat dels presos, del seu dret que aquest trasllat es verifiqui en condicions que respectin la seva dignitat i del dret de tot acusat a un procés sense dilacions indegudes”, i per això sol·licita que siguin conduïts a Madrid la darrera setmana de gener.

Rajoy de testimoni?

La previsió és que els nou presos polítics, repartits a les presons de Mas d’Enric, Lledoners i Puig de les Basses, siguin traslladats pels Mossos a la presó de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, on hi ha els reclusos preventius, i que d’allà unitats de la Guàrdia Civil els condueixin a Madrid, tal com van fer en la tornada a Catalunya, l’estiu passat. El conseller d’Interior, Miquel Buch, va oferir ahir que la policia catalana faci tot el trajecte del trasllat.

Esgotar el trasllat dels presos polítics fins a la mateixa setmana de l’inici del judici, però, no evitarà la seva precària situació. Cada dia hauran de fer uns cinquanta quilòmetres en furgonetes policials de la presó d’Estremera a la seu del Suprem. I, com que l’alt tribunal no té calabossos, és previst que siguin conduïts als de l’Audiencia Nacional, a cinc minuts en cotxe. A més, les sessions seran de matí i tarda i caldrà resoldre els àpats per dinar i on ho faran.

Aquesta setmana les defenses dels presos polítics tenien previst de fer una reunió per intentar consensuar els testimonis i les proves a demanar en el judici. La declaració com a testimoni de l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy ha estat demanada per l’acusació popular del partit d’ultradreta Vox, i fonts jurídiques han assegurat que el Suprem l’acceptaria si ho demanen les defenses. Per alguns dels juristes implicats, Rajoy no és la prioritat per demostrar que el dret d’autodeterminació no és il·legal i que no va haver cap violència als carrers de Catalunya. El desig és que la política torni en acabar el judici.

Aquest anunci va coincidir ahir amb el lliurament de la medalla d’honor de la Generalitat a Carme Forcadell, precisament. Va recollir el guardó el seu marit, Bernat Pegueroles. També van rebre la medalla Carles Viver Pi-Sunyer, catedràtic de dret constitucional i expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, i imputat en la causa del jutjat, i els arquitectes de l’estudi RCR, Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta.

Mediació i Bundestag

Per altra banda, el diputat alemany Andrej Hunko ha insinuat que el seu partit, Die Linke, podria impulsar un debat sobre Catalunya al Parlament Federal, el Bundestag. En unes declaracions a l’ACN, Hunko va avançar que “com a mínim hi haurà preguntes” en els pròxims mesos a la cambra germànica. El representant de la formació d’esquerres reclama la implicació d’institucions com ara el govern alemany, la UE i el Consell d’Europa contra l’empresonament dels independentistes. Hunko es va convertir dimecres en el primer diputat del Parlament alemany que visita els presos a Lledoners. “Hi haurà iniciatives parlamentàries”, va explicar en ser preguntat per possibles accions de Die Linke coincidint amb l’inici del judici al procés. “Intentarem posar sobre la taula la situació de Catalunya en la pròxima sessió del Consell d’Europa”, del 21 al 25 de gener.

LES DATES

15.01.19
Acaba el termini
perquè els advocats presentin els escrits de defensa i la proposta de testimonis i de prova.
16.10.17
Es va ordenar la presó
provisional del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i del de l’ANC, Jordi Sànchez.

Autoinculpació per l’1-O

El col·lectiu Avis i Àvies per la Llibertat s’autoinculpa per la jornada del referèndum i assegura que està disposat a ingressar a la presó a canvi que surtin en lliberat els polítics i líders independentistes i civils presos. D’això en deixa constància en un manifest, subscrit per 1.229 firmes d’arreu de Catalunya, sota el moviment Taca d’Oli. Un grup d’avis va lliurar ahir el manifest a la fiscalia, a Tarragona. Els avis ho desmarquen del precedent d’una altra acció d’autoinculpació –pel 9-N–, perquè, en aquest cas, el grau d’implicació ha estat major. “Ens declarem culpables de voler la República Catalana, som nosaltres els que hem d’ingressar a la presó”, exposa el manifest. Els avis i àvies que s’autoinculpen resideixen a 25 municipis catalans i integren el Taca d’Oli. Es consideren “responsables” de preparar i participar en l’organització del referèndum. “Si voleu continuar amb aquesta farsa de judici, empresoneu-nos a tots; som fàcils de localitzar ja que sortim sempre de manera pacífica i ordenada”, asseguren en un text on indiquen la seva localització i residència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.