“Em mantinc fidel als ideals”

Bona tarda. Les meves pri­me­res parau­les són per subs­criure tot el que ha dit la meva defensa i per agrair la feina dels meus advo­cats, Xavier Melero i Judit Gené, també la de tots els mem­bres de la defensa, que han fet una tasca molt impor­tant. També a les nos­tres famílies, que ens han acom­pa­nyat al llarg de les cin­quanta-dues ses­si­ons al Tri­bu­nal Suprem, i encara més a les per­so­nes que des del pri­mer dia que vaig entrar a la presó, farà gai­rebé sis-cents dies, ens han donat el seu suport i la seva estima. Ara pas­saré a expo­sar algu­nes con­si­de­ra­ci­ons en aquest al·legat davant el tri­bu­nal.

Faig política des que tenia dis­set anys moti­vat pel desig de can­viar les coses per un com­promís ètic i social i per una volun­tat de millo­rar el país i la soci­e­tat on visc. He par­ti­ci­pat al llarg de la meva vida en infi­ni­tat d’ini­ci­a­ti­ves cul­tu­rals, cíviques i soci­als impul­sa­des des del tei­xit asso­ci­a­tiu català. Sem­pre he fona­men­tat aquest com­promís per­so­nal en uns valors democràtics i de res­pecte a la per­sona com a eix de tota actu­ació. Pot­ser els sor­prendrà que expli­qui això en aquesta intro­ducció, però per a mi és impor­tant dei­xar clars els prin­ci­pis que sem­pre han impul­sat la meva actu­ació política i per­so­nal i dels quals mai m’he des­viat.

Segona con­si­de­ració. Nego rotun­da­ment que la meva actu­ació com a mem­bre del govern de Cata­lu­nya tingués com a objec­tiu liqui­dar la Cons­ti­tució i ata­car l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal emprant la violència, com aquí s’ha afir­mat. Si avui estem davant aquest tri­bu­nal és per un fracàs de la política i com a càstig al des­a­fi­a­ment polític que va repre­sen­tar l’orga­nit­zació del referèndum de l’1 d’octu­bre, que tenia l’aval d’una majo­ria molt qua­li­fi­cada del Par­la­ment de Cata­lu­nya i també el suport molt majo­ri­tari de la soci­e­tat cata­lana. El govern sem­pre vam pen­sar que hi havia una altra manera d’inter­pre­tar la llei, que no està fos­si­lit­zada, i que una inter­pre­tació més fle­xi­ble per­me­tria d’arri­bar a un acord que conduís a una sor­tida pac­tada a les nos­tres rei­vin­di­ca­ci­ons. Aquesta volun­tat de pacte es va mani­fes­tar rei­te­ra­da­ment abans i després de la cele­bració del referèndum. Des­gra­ci­a­da­ment, les nos­tres deman­des mai van tro­bar res­pos­tes per part del govern espa­nyol. Són innom­bra­bles els intents per arri­bar a un acord per esta­blir una nego­ci­ació o sim­ple­ment ence­tar un diàleg amb l’Estat. No m’allar­garé enu­me­rant-los perquè al llarg d’aquest judici crec que se n’han pogut escol­tar molts exem­ples. En cap moment vam ama­gar la nos­tra volun­tat de cele­brar el referèndum. Sem­pre es va actuar amb una total trans­parència, com ja s’havia fet durant la con­sulta del 9 d’octu­bre.

L’1 d’Octu­bre va ser més que un referèndum, va ser una mani­fes­tació de valors democràtics, de ciu­ta­da­nia i de dig­ni­tat. Aquest tri­bu­nal ha pogut escol­tar molts tes­ti­mo­nis que van anar a votar. No es votava con­tra res ni con­tra ningú. Va ser una mani­fes­tació a favor de les lli­ber­tats de la democràcia i del dret a deci­dir. Els ciu­ta­dans van anar a votar no pas abduïts pel govern de la Gene­ra­li­tat, com s’ha vol­gut fer enten­dre. Ho van fer amb plena consciència de la seva volun­tat d’exer­cir el dret de votar. Vostès han pogut escol­tar expres­si­ons d’alguns tes­ti­mo­nis quan deien: va ser el dia més impor­tant de la meva vida, no l’obli­daré mai. Això és el que expressa la gent quan li pre­gun­ten què va sen­tir l’1 d’octu­bre, una data que mar­carà mol­tes gene­ra­ci­ons de cata­lans. Va ser un fet extra­or­di­nari i de gran valor democràtic que més de dos mili­ons tres-cen­tes mil per­so­nes par­ti­ci­pes­sin en un referèndum mal­grat tots obs­ta­cles que els van impo­sar aquell dia. Quan això passa els gover­nants tenen el deure de pre­gun­tar-se qui­nes són les raons, quin és l’ori­gen de la mobi­lit­zació, quins motius por­ten tanta gent a expres­sar els seus sen­ti­ments i els seus anhels. Els gover­nants res­pon­sa­bles no hau­rien de reac­ci­o­nar judi­ci­a­lit­zant un con­flicte polític, sinó bus­cant solu­ci­ons.

Em refermo també sobre el caràcter pacífic del referèndum i de totes les con­cen­tra­ci­ons i mani­fes­ta­ci­ons que es van pro­duir durant els mesos de setem­bre i octu­bre. Mai es va ani­mar ni fomen­tar cap acte de violència, sinó tot el con­trari. Sem­pre s’ha actuat amb la màxima exigència cívica i pacífica. Aquesta ha estat una cons­tant del govern i de la soci­e­tat en gene­ral. No es tracta d’una opció estratègia, es tracta d’una con­vicció arre­lada en la soci­e­tat cata­lana, que sem­pre ha rebut­jat qual­se­vol expressió de violència. L’1 d’octu­bre es va votar en vora dos mil cen­tres. Durant el judici, tant els tes­ti­mo­nis com les imat­ges que hem vist, es refe­rei­xen a menys d’una vin­tena de cen­tres on es van pro­duir inci­dents al ter­ri­tori de Cata­lu­nya. Inci­dents que, pro­vin­guin d’on pro­vin­guin, con­dem­nem, però que en cap cas poden ente­lar el caràcter pacífic de la votació.

El cos de Mos­sos d’Esqua­dra sem­pre va com­plir les ordres de la fis­ca­lia i els mana­ments judi­ci­als. Mai no van rebre ni per part meva ni per part del govern cap ins­trucció per dei­xar de com­plir les seves obli­ga­ci­ons com a política judi­cial. Les meves decla­ra­ci­ons a favor de la cele­bració del referèndum mai van inter­fe­rir en les obli­ga­ci­ons de la poli­cia, només expres­sa­ven el meu suport al com­promís polític del govern.

El minis­teri fis­cal va començar el seu informe de con­clu­si­ons afir­mant que no es per­se­guei­xen idees polítiques. Per­meti’m que posi en dubte aquesta afir­mació. El minis­teri fis­cal s’ha esforçat a convèncer-nos que això és així, però la rea­li­tat dels fets el des­men­teix. En la inter­lo­cutòria del dos de febrer de 2018 el jutge ins­truc­tor jus­ti­fi­cava la meva per­manència en presó, fins i tot després d’haver renun­ciat a la meva acta de dipu­tat, dient con­cre­ta­ment que era degut al man­te­ni­ment de les meves idees polítiques sobi­ra­nis­tes. En la inter­lo­cutòria el jutge reco­nei­xia que aquest ide­ari és l’expressió de la meva legítima lli­ber­tat ideològica però que, a causa de la coe­xistència de les meves idees, i cito tex­tu­al­ment, amb un con­text en el qual no hi havia cer­tesa que hagués des­a­pa­re­gut la intenció d’asso­lir la inde­pendència de Cata­lu­nya, reso­lia que devia con­ti­nuar en presó pre­ven­tiva. Em con­dem­nen, per tant, per les meves idees. Avui torno a sol·lici­tar la lli­ber­tat. He donat sufi­ci­ents pro­ves de la meva volun­tat de col·labo­ració. Aquesta ha estat sem­pre la meva intenció i als meus actes em remeto. El 2 de novem­bre vaig anar a decla­rar a l’Audi­en­cia Naci­o­nal. En aquell moment ja conei­xia el con­tin­gut de la que­re­lla pre­sen­tada per la fis­ca­lia. Vaig tor­nar de Brus­sel·les i vaig anar a decla­rar. Vaig rebre la que­re­lla en un dia fes­tiu amb menys de vint-i-qua­tre hores d’ante­lació abans de la citació i sense gai­rebé dis­po­sar de temps per reu­nir-me amb el meu advo­cat. I, mal­grat això, hi vaig anar, con­vençut que era la meva obli­gació. Hi vaig anar per expli­car la meva actu­ació, con­vençut com encara ho estic ara que no vaig come­tre cap delicte, assu­mint com sem­pre he fet la meva res­pon­sa­bi­li­tat amb tots els actes que vaig rea­lit­zar en l’exer­cici del càrrec de con­se­ller de l’Inte­rior de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.

És cert que em man­tinc fidel als meus ide­als, no crec que això sigui cap delicte. Puc haver comès errors, però en cap cas he obrat com­pro­me­tent la segu­re­tat dels ciu­ta­dans. Con­ti­nuo cre­ient i llui­tant per la democràcia, la lli­ber­tat i la justícia. Con­ti­nuo defen­sant el dret a l’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya, el diàleg i el res­pecte a la plu­ra­li­tat com a única via per a la reso­lució dels con­flic­tes. Fujo de la into­lerància i la con­demno, com qual­se­vol acti­tud o acció de violència. Després de dinou mesos a la presó aquests ide­als i prin­ci­pis polítics es man­te­nen ferms. Avui estic més con­vençut que mai que només des del diàleg serem capaços de resol­dre el con­flicte polític que tenim plan­te­jat.