Política

memòria històrica

Entreguen les cartes de nul·litat de judicis franquistes

La família d’Arturo Gené i Emilio Solans rep el document de nul·litat del judici militar que els va condemnar a presó

Eren de Vilanova de la Barca i de Corbins i els van denunciar un cosí i veïns de la població

Arturo Gené i Emilio Solans van ser represaliats pel franquisme. A través d’un tribunal militar, la dictadura els va condemnar a 20 anys de presó el primer i a cadena perpètua el segon, commutades posteriorment a 6 i 15 anys de presó, respectivament. Aquelles dues sentències són ara paper mullat, des de l’entrada en vigor de la llei de reparació a les víctimes del franquisme aprovada pel Parlament aquest mes de juliol, que anul·la aquestes i totes les sentències de la dictadura per causes polítiques a Catalunya. A més, els familiars que ho sol·licitin poden obtenir un certificat del govern de la Generalitat en què consta aquesta anul·lació.

Els familiars de Gené i de Solans són els primers que han sol·licitat el document des de les Terres de Ponent, i ahir el director dels serveis territorials de Justícia, Jaume Montfort, va lliurar-los a a Eva Gené, neta d’Arturo Gené i besneta d’Emilio Solans.

Arturo Gené havia estat secretari del Comitè Revolucionari del POUM a Vilanova de la Barca entre el setembre i el novembre del 1936, quan el van cridar a files i el van enviar al front de Belchite. El van empresonar després de la guerra, arran de la denúncia d’un cosí feixista. El procés el va portar un tribunal militar entre 1939 i 1940, amb el resultat d’una condemna de vint anys de presó que finalment es van commutar en 6 anys i un dia.

Emilio Solans, per la seva banda, va participar en la construcció de l’edifici del Sindicat de Corbins i va ser gerent de l’entitat. Quan va esclatar la guerra, va anar a lluitar al front amb tres dels seus fills, i es va haver d’exiliar a Niort, a França.

Finalment, la família va poder tornar a Corbins, tot i el perill de denúncies que encara efectuaven alguns veïns del bàndol feixista. Va ser denunciat i un tribunal militar el va condemnar el 1943 a cadena perpètua, tot i que després es va commutar a 15 anys de reclusió.

A Catalunya hi ha 66.690 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques, segons les dades de la conselleria de Justícia. La llei de reparació a les víctimes aprovada el juliol les ha anul·lat, i des del 12 de setembre es pot sol·licitar el document de nul·litat a través de les oficines d’atenció al ciutadà de la Generalitat, el web de Justícia o el telèfon 012. El document, signat pel conseller de Justícia, Carles Mundó, s’envia acompanyat d’una carta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en què subratlla que la nul·litat “restableix l’honor, la dignitat i la memòria” d’una víctima “injustament processada pels tribunals franquistes”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Estat espanyol

El govern espanyol tria els dos nous membres del TC sense esperar el CGPJ

Madrid
Pròxim Orient

Tres palestins moren per foc israelià

Jerusalem
JORDI SOLER I CASALS
ALCALDE DE CALONGE I SANT ANTONI (JUNTS)

“La moció de censura era necessària perquè el poble anava a la deriva”

CALONGE I SANT ANTONI

Junqueras demana generositat a Junts amb el pressupost

Barcelona

La policia pren el carrer

Tòquio

Feijóo obre la porta a dur al Tribunal Constitucional el Codi Penal sense sedició

madrid

Ucraïna es prepara per a més bombardejos massius

KÍIV / BUCAREST

Serret critica que no s’escolti els testimonis del Catalangate

barcelona

El blindatge del matrimoni homosexual avança als EUA

washington