Trobada feminista en l’aniversari de Carme Forcadell
Veïns i veïnes de Sant Gervasi celebren per segon any l’aniversari de la presidenta del Parlament empresonada
“L’any passat vam celebrar el teu aniversari amb un pèl d’incredulitat. Avui tornem a ser aquí i el celebrem amb la certesa d’una situació de repressió implacable per part de l’Estat i d’un empresonament ignominiós.” Ho va dir ahir al vespre una portaveu del grup Augusta 1 d’Octubre i del CDR Galvany, de suport als represaliats i les represaliades polítiques, que, per segon any consecutiu, van organitzar als jardins de Muñoz Ramonet, quasi a dalt de tot del carrer Muntaner de Barcelona, una trobada per celebrar l’aniversari de la Carme Forcadell, “presidenta legítima del Parlament” empresonada. “L’any passat la celebració del seu aniversari en aquests mateixos jardins va ser el primer acte públic de suport a la Carme. Avui la recordem a ella i a les altres dones represaliades, perquè no caiguin a l’oblit”, deia la Marta, del CDR Galvany i amiga.
I sí, l’acte va ser de suport a les preses, a les exiliades, les represaliades, les encausades polítiques i “a la fins ahir segrestada política Tamara Carrasco”. La cantautora ebrenca Montse Castellà va cantar cançons que van recordar la seva terra i la de la Carme (“ella és de Xerta, jo de Tortosa”) i el Cor del CIC va donar color a un acte en què es van llegir cartes de suport a la Carme. Les cartes les havien enviat la Dolors Bassa, presa com ella i companya de presidi, les exiliades Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Anna Gabriel i Marta Rovira, i l’exdiputada de la CUP i encausada, Mireia Boya, que la va llegir personalment. La cineasta Isona Passola va llegir un missatge enviat per la mateixa Forcadell: “En dies com avui soc més conscient que mai de coses que m’he perdut i no recuperaré mai. Però vosaltres em feu veure que res serà en va. Gràcies per sortir al carrer tossudament sempre i sense defallir, mai sabreu com d’agraïts n’estem. Però ni la presó ni la repressió ens aturaran i continuem sent, que us quedi clar, la revolució del somriure.”
L’acte va tenir un marcat to feminista, amb llaços grocs i liles per tot arreu. Les organitzadores, les que lluiten perquè cap dona quedi en l’oblit, ho van deixar clar: “És un orgull que dones de totes les edats, estils i pensaments confluïm en una certesa: que si en toquen una, ens toquen a totes.”
