Modifiquen la llei per evitar les mocions de censura en què intervenen trànsfugues
Haurien estat impossibles les de Vilafant, Constantí, Torredembarra, Calonge, Riudarenes i Mont-ras
La subcomissió sobre possibles modificacions del règim electoral general, de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, ja ha aprovat modificacions substancials de la llei electoral, l'entrada en vigor de la qual podria ser imminent. D'entre totes les modificacions, destaca la de l'article 197, sobre la moció de censura. Estableix, en el nou apartat A, que haurà de ser proposada, almenys, per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Tots els partits han consensuat la incorporació d'un apartat B: «En el cas que algun dels proponents de la moció de censura formés o hagués format part del grup polític municipal al qual pertany l'alcalde, contra el qual es proposa la moció, la majoria exigida en l'apartat anterior es veurà incrementada en el mateix nombre de regidors que es trobin en aquestes circumstàncies.» La mesura, segons coincideixen el PSOE, el PP i CiU donarà més estabilitat als consistoris i, de passada, evitarà accions polítiques que puguin estar relacionades amb operacions urbanístiques i amb corrupció. Aquesta modificació no afecta les mocions de censura decidides per un partit, a conseqüència del trencament de pactes, com a Sant Feliu de Guíxols.
La fi de l'ordre alfabètic de les llistes al Senat
D'ençà de la restauració de la democràcia, els candidats al Senat amb un cognom començat per alguna de les primeres lletres de l'abecedari ho tenien més fàcil per ser senador que els de les darreres, tot i presentar-se sota les mateixes sigles. L'estadística demostra que, per més carisma, preparació o experiència, el candidat amb més vots a favor ha estat sempre el que ha tingut l'ordre alfabètic a favor. Trenta anys de democràcia així ho han demostrat. El vot d'homenatge, de fidelitat, de carisma és escàs, mal que ens pesi. La reforma de la llei electoral que debat la subcomissió sobre possibles modificacions del règim electoral general, de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, preveu la fi de la dictadura dels cognoms en les eleccions de senadors. En les properes eleccions generals, l'ordre dels candidats a la butlleta del Senat el decidiran els partits. És a dir, es veuran les preferències dels partits, el preferit, el cap de llista, com en el Congrés. Xuclà deixarà de ser un cognom dolent per al Senat, tot i que va ser senador quan CiU dominava el mapa electoral.
Ficar-la a l'urna no serà il·legal
La imatge de moltes jornades electorals d'un senyor gran o d'un jove que introdueixen el sobre amb la papereta del seu vot a la urna és una acció contrària a la llei electoral vigent a l'Estat espanyol. A dreta llei, cal que el president de la mesa proclami, en veu alta, el nom de l'elector, perquè la mesa i els interventors dels partits se n'assabentin. Tot seguit és preceptiu que el president mateix introdueixi el sobre a l'urna. La reforma de la llei electoral preveu que l'elector pugui introduir la papereta a l'urna, segons una modificació proposada pel diputat de CiU per Girona, Jordi Xuclà. Tanmateix, es manté la tutoria del president de la mesa, que haurà de comprovar que només hi posarà un sobre. «És una solució hispànica, per petició de la junta electoral. Que el president l'hi posés és de paternalisme de fa trenta anys, de quan es volia ensenyar la gent a votar.»
No obstant això, tard o d'hora s'imposarà el vot electrònic i desapareixeran els temors contra aquells que voldrien que guanyessin els seus amb una tupinada. Xuclà creu que encara queden anys perquè s'universalitzi el vot electrònic. De fet, Alfonso Guerra, president de la Comissió Constitucional, és reticent i té molts dubtes sobre les noves tecnologies, atribuïble a una qüestió generacional, ja que és nascut el 1940, o al mal ús d'aquesta modalitat de vot en alguns estats corruptes. A Veneçuela, on ho van provar, venien CD amb el cens dels votants i amb el que havien votat. I això és perillós. «En un país civilitzat no passa res, però amb mentalitats de república bananera se'n pot arribar a fer molt mal ús.»
