Ball de bastons

Del Bella Ciao al Torna, torna Ser­ra­llonga. Les cançons diuen molt de la revo­lució i, en aquest cas, en la seguda amb espel­mes de Girona es va pas­sar de l’himne de la resistència par­ti­sana –popu­la­rit­zat entre la jove­na­lla com a banda sonora de la sèrie La Casa de Papel– al cant ban­do­ler popu­lar. Els músics de L’Esca­mot van con­vi­dar els con­cen­trats, més de 9.000 per­so­nes, que durant dues hores van ocu­par la Gran Via de Jaume I, on hi ha la Sub­de­le­gació del Govern espa­nyol, a ento­nar càntics entre la lec­tura de car­tes dels pre­sos.

Encesa d’espel­mes i cants; l’espe­rit eucarístic impreg­nava la pro­testa. Des de la tarima, situ­ada a l’encre­ua­ment amb el car­rer Séquia, Sergi Font, pre­si­dent d’Òmnium Gironès, va invo­car el ”Ho tor­na­rem a fer” de Jordi Cui­xart. Font va lle­gir la carta de Cui­xart en la qual expli­cava com havien rebut la sentència: “L’única res­posta és la rein­cidència.” Crits de “Fora el Borbó” es van sen­tir amb força a la Girona anti­monàrquica quan Sergi Font, lle­gint Cui­xart, va recor­dar que Felip VI és el prin­ci­pal res­pon­sa­ble de la violència ins­ti­tu­ci­o­nal. El text de Cui­xart ser­via per tan­car l’acte amb música; es poden man­lle­var him­nes, però L’estaca i el cant d’Els sega­dors es can­ten amb més fer­mesa i con­vicció. Cui­xart recor­dava que dilluns, feta pública la sentència, havia estat un dia “de gran auto­es­tima” i exem­ple de “la lluita no-vio­lenta com a pro­tecció de les lli­ber­tats col·lec­ti­ves”. Des­con­vo­cada la seguda, l’ANC Girona havia repar­tit uns 5.500 car­tells de denúncia per “enga­la­nar” la ciu­tat, sobre­tot les façanes i emble­mes de les empre­ses de l’Íbex 35”. Els con­cen­trats van dipo­si­tar les espel­mes, algu­nes dibui­xant llaços, ajun­tant-les en cer­cles, per il·lumi­nar l’asfalt, men­tre mar­xa­ven o engan­xa­ven car­tells.

A la Sub­de­le­gació del Govern espa­nyol hi havia, des del ves­pre, un fort dis­po­si­tiu poli­cial amb l’accés pel car­rer Bonas­truc de Porta tallat. A dos quarts de nou, amb l’acte aca­bat, començava a tibar-se l’ambi­ent a banda i banda de l’edi­fici; alguns dels mani­fes­tants, enca­put­xats, van començar a llançar espel­mes i altres objec­tes al cordó poli­cial dels Mos­sos, a més d’arran­car les tan­ques metàl·liques de pro­tecció. Per mega­fo­nia, els agents van aler­tar que actu­a­rien si no ces­sa­ven els llançaments. Al cap d’un quart d’hora, els Mos­sos van començar a dis­per­sar els mani­fes­tants car­re­gant per la Gran Via de Jaume I en direcció a l’Eixam­ple, cap a la plaça de l’U d’Octu­bre i la Policía Naci­o­nal per la banda de Cor­reus. Mol­tes cor­re­dis­ses i crits cap als car­rers adja­cents bus­cant refugi. Els més grans o els pares que espe­ra­ven els fills, de la con­cen­tració, recor­da­ven haver cor­re­gut al mateix lloc durant la Tran­sició. De les càrre­gues a les sal­ves per dis­per­sar la mul­ti­tud, després va venir el llançament de pro­jec­tils de foam, que van ferir un jove. La calma tensa va con­ti­nuar bona part de la nit a l’encre­ua­ment de Jaume I amb car­rer Nou i Marquès de Camps, on els acti­vis­tes van cons­truir bar­ri­ca­des amb con­te­ni­dors. Les espel­mes s’ana­ven apa­gant però el foc s’ence­nia a la plaça de l’U d’Octu­bre, on els CDR van rea­gru­par la pro­testa amb uns 300 joves. Els orga­nit­za­dors de l’acte van fer de mit­jan­cers men­tre la nit es fla­me­java amb focs de camp a la plaça, crema de car­trons, crits de “Fora les for­ces d’ocu­pació”, i sopar al car­rer, amb flai­res de pizza per empor­tar-se en un local de 24 hores de la plaça. Tot i l’arri­bada de més poli­cia, l’ambi­ent es va des­ten­sar i cap a mit­ja­nit, amb la marxa i el reple­ga­ment dels anti­a­va­lots, els mani­fes­tants aplau­dien vic­to­ri­o­sos i també enfi­la­ven el camí cap a casa. La mateixa nit, l’ANC Girona va con­dem­nar les acci­ons vio­len­tes i les acti­tuds pro­vo­ca­ti­ves “vin­guin d’on vin­guin“ i va recor­dar la medi­ació del grup de volun­ta­ris que ho inten­ta­ven evi­tar. Ima­gine, de John Len­non, sonava de fons men­tre els orga­nit­za­dors de la seguda des­mun­ta­ven l’esce­nari, les espel­mes s’apa­ga­ven, la cera s’engan­xava a la via i la bri­gada muni­ci­pal retor­nava els con­te­ni­dors, de la posició de bar­ri­cada, al seu lloc.