Tanta roba i tant sabó

Diu la dita ai senyor, tanta roba i tan poc sabó quan hi ha molta feina per fer i pocs mitjans. No era el cas d’ahir a la plaça d’Espanya, que davant de tanta feina per fer la independència i per combatre la repressió desplegada per l’Estat amb tots els seus mitjans, tant sabó van portar els manifestants, convocats pels Comitès de Defensa de la República. Eren les set de la tarda quan es van començar a veure les primeres baietes carregades a l’espatlla. Els concentrats van tallar el trànsit sota l’atenta mirada de vuit furgonetes dels Mossos, apostades al Paral·lel, en un dels flancs de la comissaria que fa cantonada amb la Gran Via.

D’entrada una parella d’espanyolistes esvalotadors van mirar d’acaparar l’atenció mediàtica amb proclames i insults al mig de la gentada, que els va acomiadar amb aplaudiments.

Si diumenge els manifestants van llançar bosses d’escombraries per convertir la delegació del govern espanyol a Catalunya en un abocador, ahir van continuar jugant amb el símil de la brutícia i es van posar a omplir la font del centre de la plaça amb raigs de detergent, majoritàriament Fairy, és clar, de reminiscències referendàries, popularitzat per Enric Millo durant el judici al Tribunal Suprem. La convocatòria demanava que es portessin també paraigües. Tot feia pensar que serien per protegir-se de la pluja, però els tenien reservada una altra funció: remenar l’aigua de la font i convertir la plaça en una gran festa de l’escuma reivindicativa. Les ratxes de vent ajudaven a crear l’efecte i quan s’arremolinava la bromera i s’enlairava es proclamaven uns “oh!” generalitzats.

Bombolles de sabó voleiaven entre la multitud, unes dues mil persones, segons la Guàrdia Urbana, que es concentraven pacíficament –cal dir-ho?– mentre esperaven una pluja que no acabava d’arribar per ajudar-los a esbandir la plaça d’Espanya. “Metafòricament netegem la brutícia de l’Estat espanyol ja que estem a la plaça d’Espanya”, explicava una noia d’una colla d’entre 22 i 25 anys. “Netejar la brutícia de l’Estat del costat”, puntualitzava un jove de la mateixa rotllana mentre acabava d’omplir una ampolla amb aigua i sabó. A la pregunta de si ha vist violència aquests dies, responia: “He vist autodefensa i violència per part de la policia. Personalment no tiraria coses a la policia, però que es cremin barricades al mig del carrer em sembla autodefensa”, argumentava. “Potser ara, almenys, els polítics mouran fitxa”, hi afegia una altra, esperançada.

“És per netejar la injustícia”, afinava un jove de 22 anys a través d’un buf que li cobria mitja cara. L’acompanyava una noia de 19. Ella llançava el sabó i ell feia ballar el paraigua, en una sincronia perfecta, repartint-se els papers com aquell anunci “Tu el Pronto, yo el paño” de quan no havien ni nascut. “Fa no gaire ho cantàvem: no hi ha sabó per a tanta merda; per molt Fairy que gastem no acabarem de netejar”, lamentava ell.

Els llums de la plaça il·luminaven les volves d’escuma com si fossin cuques de llum. “He vingut per netejar, de tanta merda que hi ha a Espanya, feixistes, poques llibertats, n’estem farts, d’injustícies”, argumentava l’Anna, amb un parell de baietes sota el braç. “Estan agafant joves sense ordre ni concert, directament a la presó amb arguments falsos, és de vergonya, són els nostres fills”, es queixava.

“Ja veuràs la Colau”, avisava un noi entremaliat a un altre noi igual d’entremaliat. De fons, se sentien crits de “llibertat, presos polítics” i “els carrers seran sempre nostres”.

Les brigades de neteja independentistes es van escampar per tot el país; hi havia concentracions en ciutats com Mataró, a la plaça del parc Central, en què es demanava que els manifestants portessin rotllos de paper de vàter per “netejar els nostres carrers”. A Vic, el requisit era el Fairy davant dels Mossos, i a Lleida, davant de la delegació del govern de la Generalitat, van rebutjar l’internament i la petició d’expulsió de dos immigrants detinguts.

A Barcelona, n’hi havia que s’ho miraven des de dalt de l’antiga plaça de toros de les Arenes. A baix, a l’arena de veritat, les línies dels raigs de sabó brillaven a l’asfalt com si haguessin passat cargols, cargols traient la banya. Cada vegada es congregava més gent a tocar de la font. Algú sucava una estelada a l’aigua amb un pal llarg i la’n treia xopa. Tornava a repetir l’operació, com fent la bugada amb la bandera. I tan neta que la volen!