Torrent denuncia a Europa la sentència i demana ajut
El president s’adreça per carta a més de 50 cambres legislatives per alertar de la vulnerabilitat de drets fonamentals
El Parlament aprova una moció que rebutja la resolució i demana diàleg
El president del Parlament, Roger Torrent, continua la seva campanya de denúncia i protesta per la sentència del Tribunal Suprem i ahir va tornar a trucar a la porta de la UE per posar en relleu l’empresonament de l’expresidenta Carme Forcadell.
Aquesta darrera actuació inclou ara una ràtzia de cartes a centenars de diputats, presidents de parlaments i organismes internacionals, especialment de la UE, per intentar advertir que la sentència pel cas de l’1-O “estableix un precedent molt preocupant en un estat membre de la Unió Europea, ja que criminalitza” l’exercici de drets fonamentals.
A més, demana l’impuls o el suport a iniciatives adreçades a resoldre “per vies polítiques, democràtiques i pacífiques el conflicte polític que viu Catalunya”. “Garantir que a la Unió Europea es respectin els drets i les llibertats fonamentals és una responsabilitat compartida de tots els europeus”, afirma en la missiva.
Torrent aprofita la carta per donar la seva visió sobre la sentència als presidents de parlaments europeus, així com als més de 500 presidents i diputats de prop de 50 cambres parlamentàries de tot el món adherits al manifest que es va crear fa mesos per demanar l’alliberament de l’expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell. També ha fet arribar la seva carta a organismes i personalitats polítiques internacionals amb els quals s’ha reunit durant el seu mandat, com ara la comissària dels Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, o l’alt comissionat pels Drets Humans de l’ONU; i també a altres institucions europees que ha considerat de rellevància.
Torrent els recorda que Forcadell i la resta de membres del govern català són a la presó per haver organitzat un referèndum il·legal però que en cap cas és constitutiu de delicte. En contraposició, Torrent explica que el Suprem “ha retorçat el Codi Penal” per atribuir als dirigents polítics i socials “un delicte que requereix l’ús de la força, circumstància que mai no s’ha donat”. Finalment, el president assenyala que la resolució del Suprem ha generat “commoció” en la societat catalana.
Alhora que el president del Parlament enviava cartes als seus homòlegs europeus, el president de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), Manuel Almenar, en una trobada a Madrid, recordava que el desacatament, en referència als advertiments que han rebut Torrent, Torra i la resta de membres del govern, “té conseqüències legals que estan previstes en el Codi Penal” però que “una cosa és parlar i una altra fer” i, de moment, “no ens avançarem”, advertia. “No sabem si finalment es produiran, tinc molts dubtes que actuïn més enllà de les paraules”, assenyalava.
Crítics amb la sentència
Paral·lelament, ahir el Parlament va aprovar amb els vots de JxCat, els comuns i la CUP una declaració política presentada per ERC per expressar el “rebuig” per “injusta” de la sentència del Suprem. Considera que la resolució és resultat d’un judici “polític” i d’una “causa general contra l’independentisme”. D’altra banda, la cambra catalana també exigeix al govern espanyol que expliciti que la solució al conflicte ha de passar pel diàleg i que l’estratègia de “coacció institucional” contra el govern i el mateix Parlament, a més de l’independentisme, “només contribueix a fer crònic el conflicte i degradar la democràcia”. En aquest sentit, demana que es reprengui el diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol. Els anticapitalistes, que exigeixen “confrontació”, s’han abstingut en aquests punts, que han prosperat pel vot a favor del grup dels comuns. La CUP va retreure a ERC que fos una moció “de mínims i rebaixes”. “Per defensar els drets fonamentals el que s’ha de fer és reclamar l’autodeterminació”, va expressar el diputat Carles Riera, que va reivindicar “amnistia, sobirania, drets civils i polítics i defensar-los mitjançant la mobilització permanent i desobediència civil”.
LA XIFRA
LA FRASE
Torra cita més de 800 alcaldes a Palau
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha convocat aquest dissabte tots els alcaldes dels ajuntaments catalans que han aprovat la moció de resposta a la sentència del Suprem. El text, promogut per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), rebutja la condemna, demana l’amnistia per als presos i defensa el dret a l’autodeterminació.
Per aquest motiu les dues entitats municipalistes han cridat els municipis adherits a acudir a aquesta cita per tal de lliurar al president les mocions aprovades i signades. L’acte tindrà lloc a les 11 h de dissabte, a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, i hi intervindran representants del món local; el president de l’ACM, Lluís Soler; el president de l’AMI, Josep Maria Cervera; el vicepresident del govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i el president de la Generalitat.
Tot i que encara no se sap quants alcaldes hi assistiran, un total de 814 dels 947 ajuntaments catalans han aprovat la moció, i les entitats promotores ja van assegurar que farien el possible perquè acudissin el màxim nombre possible d’alcaldes a l’acte amb el president.