La fiscalia demana al Suprem que revisi el 100.2 als presos polítics

La fiscalia ha instat el Tribunal Suprem (TS) espanyol a declarar-se competent per revisar els recursos contra l’aplicació de l’article 100.2 del Reglament Penitenciari als presos independentistes perquè, segons el seu judici, es tracta d’un “tercer grau encobert”.

El ministeri públic recorda que la concessió d’un tercer grau podria ser revisada pel tribunal sentenciador i, en equiparar l’article 100.2 a un tercer crau, argumenta que correspon a la sala segona del Suprem decidir sobre els recursos. Els fiscals argumenten que “els efectes derivats de l’aplicació d’aquest precepte no són diferents dels que comporta la concessió del tercer grau”. De fet, situen l’aplicació de l’article 100.2 als presos polítics catalans “en l’òrbita del frau de llei”. I és que segons els fiscals, es busca “alterar la decisió condemnatòria de la sentència”.

Els quatre fiscals del judici de l’1-O, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena defensen en un escrit que el Suprem ha de ser competent per resoldre un recurs d’apel·lació contra l’aplicació del 100.2 als presos independentistes, després que diferents jutjats de vigilància penitenciària s’hagin pronunciat en diferent sentit. I és que si el de Lleida va determinar que havia de ser el tribunal sentenciador qui resolgués sobre una interlocutòria seva que acceptava aquestes mesures per a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, el Jutjat de Vigilància Penitenciària número 5 ha avalat el 100.2 per als presos que estan a Lledoners o a Puig de les Basses i ha establert que els recursos s’han de presentar davant de l’Audiència provincial corresponent.

Els mateixos fiscals admeten que aquesta qüestió és controvertida (el mateix fiscal de Lleida va enviar el recurs a l’Audiència provincial tot i la decisió del jutge) i que hi ha resolucions judicials en un sentit o en un altre. És per això que demanen a l’alt tribunal espanyol que fixi una “doctrina unificadora”, posant l’èmfasi en què la decisió que prengui sobre Forcadell “pot afectar a interns” de la mateixa causa. A més, remarquen que, si el Suprem assumeix la competència, l’aplicació del 100.2 no seria d’execució immediata, sinó que hauria de quedar en suspens fins que sigui ferma si s’està complint una pena superior a cinc anys i suposi l’excarceració del pres.

Els fiscals consideren que la utilització del 100.2 que s’està fent en aquests casos té com a finalitat “variar el signe” de la sentència. Argumenten que aquest mecanisme té “una fórmula excessivament àmplia” i amb un “alt grau de discrecionalitat que genera un risc d’arbitrarietat”. En el cas dels presos polítics, constata que es van atorgar aquestes sortides “als pocs mesos” de la fermesa de la sentència i “pocs dies després de ser classificats en segon grau, a tots ells, sense excepció”.

El ministeri públic qualifica de “cridaners” els programes de tractament que emparen l’adopció del 100.2. “La reinserció dels delictes comesos no passa per tenir cura de familiars, acudir a voluntarietat, portar l’anterior vida laboral o difondre en classes les pròpies idees”, han avisat, sinó per programes de reinserció per “inculcar el respecte a la Constitució i a les lleis, com a principi bàsic i inderogable d’un estat democràtic i de dret”.

La fiscalia considera que la política penitenciària que s’està aplicant està dirigida “no tant a la seva rehabilitació” com a “alterar la decisió condemnatòria de la sentència i el seu compliment efectiu”. De fet, citen declaracions de la consellera de Justícia, Ester Capella, “recordant que és una anomalia que els presos i preses polítiques estiguin a la presó”.