Jordània dona per tancada la crisi del príncep Hamzah
La casa reial emet un comunicat en què l’antic hereu de la corona promet lleialtat al rei Abdal·là
El germanastre del monarca fa marxa enrere en el seu embat
La cort reial de Jordània espera haver posat fi a la disputa interna més gran que ha viscut en molt de temps. “Els interessos de la pàtria han de prevaldre per damunt de tota consideració”, deia un comunicat publicat ahir per la casa reial i signat per Hazmah bin Hussein, l’antic príncep hereu del país i germanastre del rei Abdal·là. “Tots hem de donar suport al rei en el seu esforç per protegir Jordània”, hi afegia. La carta suposa un gir de 180 graus en la relació pública entre Hamzah i el rei Abdal·là, que han protagonitzat una disputa iniciada dissabte, quan el règim va considerar un intent de cop d’estat i va acusar el príncep d’haver-hi pres part.
La publicació d’aquest text arriba després que diversos membres de la cort, entre ells el rei Abdal·là i el mateix Hamzah, es reunissin anit per mirar de resoldre el que semblava una disputa per la legitimitat de liderar el país. Hores abans, en un missatge de veu publicat a través de l’oposició del país, el príncep Hamzah s’havia manifestat en to amenaçador, anunciant que no obeiria el tancament i el silenci que les autoritats jordanes li imposaven des de dissabte. Hamzah assegurava que no pretenia que el conflicte amb el rei Abdal·là escalés, però el missatge semblava indicar el contrari.
Jordània, habitualment invisible per la premsa internacional, va acaparar l’atenció dissabte per un suposat complot a palau. L’estat capitanejat pel rei Abdal·là va llençar aleshores setze detencions i va aïllar Hamzah en arrest domiciliari: “Han expulsat el meu personal de seguretat i han tallat les meves línies de telèfon i d’internet”, denunciava Hamzah dissabte. El príncep aprofitava per criticar el règim, sense mencionar el rei. El primer viceministre del país, Ayman Safadi, havia assegurat diumenge que Hamzah era part d’un “complot maliciós” per desestabilitzar el país: “Les investigacions revelen comunicacions entre Hamzah i grups de l’estranger.”
Les acusacions de Safadi es basaven en els missatges interceptats entre Hamzah i Roy Shaposhnik, un influent ciutadà israelià que va oferir ajuda a Hamzah. Shaposhnik, antic assistent de l’exprimer ministre israelià Ehud Olmert, va oferir un avió privat a Hamzah per dur-lo a ell i a la seva família a l’exili. Al règim jordà, que assegurava que Shaposhnik és un antic membre de la intel·ligència israeliana, li interessava vincular Hamzah a Israel, un país amb mala reputació a Jordània, per tal d’impulsar la campanya contra el príncep i enfortir el relat que l’uneix a un complot.
El rei Hussein, pare de Hamzah i de l’actual rei Abdal·là, va dirigir Jordània durant quatre dècades fins al 1999. Poc abans de la seva mort, Hussein va considerar que el príncep hereu, Hamzah, era massa jove per rellevar-lo, i va atorgar el tro temporalment a Abdal·là mantenint el títol de successor a Hamzah. Però Abdal·là va retirar el títol d’hereu a Hamzah el 2005 en un intent de reduir l’oposició al seu lideratge.
Jordània és considerada una zona de pau necessària enmig d’una regió convulsa. Fa frontera amb Síria i l’Iraq, crea una zona de seguretat per Israel i limita amb l’ocupada Cisjordània. Jordània acull tropes dels EUA, un país que contribueix a l’economia jordana amb 1.500 milions de dòlars anuals.
Les dificultats econòmiques que viu Jordània i la pressió contra la dissidència podrien donar espai a intents d’augmentar influència com el de Hamzah. Entitats independents com Freedom House, que mesuren l’estat dels drets humans al món, han criticat Jordània per la seva actitud cap a la dissidència.