Política

JOAQUIM NADAL

CAP DE LLISTA DEL PSC PER GIRONA I CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

“Sóc més catalanista que la majoria d'independentistes”

Es declara més catalanista que molts independentistes i els repta a fer un debat sobre coses concretes

HISTÒRIA I POLÍTICA
Joaquim Nadal i Farreras va néixer el 31 de gener del 1948 a Girona. És historiador, doctor en història per la Universitat de Barcelona i catedràtic d'història contemporània de la UdG. Va ser professor de la Universitat de Liverpool entre 1970 i 1972, i professor d'història de Catalunya a la Facultat de Filosofia i Lletres entre 1977 i 1979. Arran de les eleccions municipal del 3 d'abril del 1979, va ser escollit alcalde de Girona, càrrec que va deixar el 2 de gener del 2002. Va ser president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) entre el 1980 i el 1995, any en què va ser candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. La fotografia és presa aquesta setmana al Parlament de Catalunya, on Joaquim Nadal és diputat des del 1984.
El traçat definitiu de la variant de la Bisbal serà una decisió conflictiva que no agradarà a ningú i crearà anticossos

Vam que­dar al Par­la­ment, perquè el dipu­tat i con­se­ller Joa­quim Nadal ha de ser al ple d'aquesta set­mana; no es pot per­dre cap votació: vegue­ries, àrea metro­po­li­tana i pro­hi­bició de les cur­ses de braus. Fem l'entre­vista en un des­pat­xet del cos­tat dels pas­sos per­duts de l'esquerra. Entro i m'ense­nya el lli­bre El futur comença ara, un lli­bre d'entre­vis­tes que ha fet amb Pia Bosch.

El que m'agrada menys de les entre­vis­tes és trans­criure-les.

Aques­tes són gra­va­des i trans­cri­tes per Quim Cur­bet, que ens va pro­po­sar el lli­bre. Totes són fetes a can Cur­bet, menys la de ter­ri­tori, que és feta a la bibli­o­teca de les mon­ges de Sant Daniel, d'on és la foto de la por­tada.

Què pre­te­neu amb el lli­bre?

Obrir l'horitzó futur de les comar­ques giro­ni­nes, una reflexió en temps de crisi: havent estat forts, rics i cap­da­van­ters, com reac­ci­o­nem davant els dese­qui­li­bris ter­ri­to­rial, social, estruc­tu­ral, la manca de lide­ratge, el poc pes de la indústria... La crisi fa aug­men­tar les feble­ses.

Dóna res­pos­tes?

Engra­nat­ges nous, emfa­sitza el que fun­ci­ona: Mas Badia, la poma de Girona, els nous cellers, la gas­tro­no­mia com a edi­fici pira­mi­dal, amb Fer­ran Adrià i els Roca com a punta visi­ble de la llarga tra­dició de l'hos­ta­le­ria. Ens cal excel·lència: Castañer, Metal­qui­mia, Comexi, El Bulli, El Celler, Sant Pere de Roda, Girona, el mones­tir de Ripoll, Empúries, Besalú i la Ciu­ta­de­lla de Roses, al cim màxim de l'oferta turística i cul­tu­ral. El sol i platja és el pilar fun­da­ci­o­nal, però la gent aspira a més. La mas­si­fi­cació mal entesa ens mata, la diver­si­fi­cació com a com­ple­ment de la mas­si­fi­cació ens fa líders.

Em fa gràcia que el sig­nin Joa­quim Nadal i Pia Bosch, dos can­di­dats...

És el lli­bre de dos dipu­tats que refle­xi­o­nen sobre el ter­ri­tori de la seva cir­cums­cripció, per la qual tots dos poden tor­nar a ser can­di­dats a dipu­tat.

Home, un ja ho és.

Encara no he estat votat.

Que ho dub­teu?

Els meca­nis­mes s'han de res­pec­tar.

Sabeu qui us acom­pa­nyarà en la llista?

Ja ho veu­rem. Ara es comença un procés, que s'aca­barà a prin­cipi de setem­bre. Les agru­pa­ci­ons han de posar els noms. Ha de ser equi­li­brada, repar­tida en el ter­ri­tori.

Per cert, sereu el dipu­tat més antic.

No. És Higini Clo­tas. Hi és des de la pri­mera legis­la­tura, i jo hi sóc des de la segona. Tinc molt clar que si no hagués sigut can­di­dat a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, la meva vida par­la­mentària hau­ria estat més curta, fins i tot per volun­tat pròpia. Els can­vis de cir­cumstàncies m'han por­tat a no pen­sar mai de ple­gar.

Per què sem­pre heu man­tin­gut la doble con­dició de dipu­tat i con­se­ller?

Perquè sóc cap de llista, i així vam que­dar.

D'on tra­ieu les hores?

Hi ha el mite de l'insomni o del per­so­natge que dorm poc, i la veri­tat és que dormo més del que sem­bla, però sé dor­mir a qual­se­vol lloc i de qual­se­vol manera: cotxe, cadira, sofà... I sem­pre que estic des­pert m'agrada man­te­nir un ritme d'acti­vi­tat alt.

Ja deveu saber que el piu­la­dor més mati­ner al Twit­ter és @quim­na­dal?

Si obser­ves la franja horària, tinc una franja del dia que expressa moments d'arren­cada i, després, només si tinc un estímul, però no sóc un piu­la­dor com­pul­siu.

Déu n'hi do els debats amb @KRLS Puig­de­mont, de CiU.

Poques vega­des.

Però llar­gues, espec­ta­cu­lars i amb molt de segui­ment.

...!

Vau començar el 1979 en la política, i ja en teniu 62. Teniu data de cadu­ci­tat?

No. Duraré fins que jo cre­gui que he d'obrir nous camins: la reflexió intel·lec­tual, escriure més, nous camps...

Nous camps pro­fes­si­o­nals? No us acos­teu a l'edat de jubi­lació?

La meva edat de jubi­lació, la de catedràtic d'uni­ver­si­tat, són els setanta anys. En la política no depèn només de les meves deci­si­ons. L'opció de ser can­di­dat, de ser ele­gi­ble, és l'acte de sobi­ra­nia política i par­tidària més evi­dent.

La baixa par­ti­ci­pació és fracàs de la política?

De tota la política: de la inca­pa­ci­tat dels par­tit i dels polítics de fer enten­dre a tot­hom que l'única manera de pres­ti­giar la política és reco­nei­xent que tot és política i que en qual­se­vol cas la política és indis­pen­sa­ble. Hi ha qui es desen­ganxa i diu que es pot viure sense política ni polítics. Política i polítics no són un món a part; ho sem­blen quan come­ten l'error de voler-ho ser, però l'única raó de ser és la seva essència democràtica, el fet de néixer d'acte de sobi­ra­nia. Cada cop que es parla dels polítics i dels altres es degrada la política. La política recu­pera la seva essència quan la soci­e­tat s'hi sent impli­cada, en la polis.

Per un cos­tat hi ha des­a­fecció i per l'altre, un esclat d'impli­cació, com el 10-J?

Hi ha, segur, molta des­a­fecció, però hi ha revul­sius que sac­se­gen i tren­quen l'ato­nia de la des­a­fecció i mobi­lit­zen gent. La sentència ha estat un gran mobi­lit­za­dor. Ara bé, sóc dels que pen­sen que un sis­tema de dutxa esco­cesa, des­a­fecció, exci­ta­ci­ons i frus­tra­ci­ons, pot gene­rar més des­a­fecció. Ara el poble de Cata­lu­nya neces­sita pro­pos­tes segu­res, asse­nya­des, gra­du­als, d'apro­fun­di­ment de l'auto­go­vern, de defi­nició de pro­jec­tes, de lide­rat­ges, de posar con­tin­gut a les coses.

A veure?

Sóc i em sento molt cata­la­nista, i penso que la política cata­lana ha arri­bat a un moment d'àmplia majo­ria cata­la­nista. Mon­ti­lla ha encar­nat, com molts no s'espe­ra­ven, el sen­tit del cata­la­nisme. Cata­lu­nya és una nació: ningú amb rigor intel·lec­tual i polític ho pot dis­cu­tir. Creix l'inde­pen­den­tisme exclo­ent, que for­mula coses del tipus: qui no és sobi­ra­nista no és cata­la­nista.

Crec que exa­ge­reu.

Home! Algú pre­ten­dria defi­nir el sobi­ra­nisme com a gran onada, fet d'una­ni­mi­tats ine­xis­tents, de grans decla­ra­ci­ons de pocs con­tin­guts. En aquest sen­tit, dic: la dis­cussió que vull fer, no con­si­de­rant-me inde­pen­den­tista, amb els que ho són i ben legítima­ment, és, no en ter­mes de des­qua­li­fi­cació mútua, sinó de con­cre­tar pro­jec­tes de país. Alguns que em nega­rien la con­dició de cata­la­nista no aguan­ten amb mi la dis­cussió de les coses con­cre­tes: de llen­gua, de ter­ri­tori, de pai­satge, d'eco­no­mia, de rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals, de grans pro­pos­tes.

Voleu deba­tre per aquest cos­tat?

Jo faré la cam­pa­nya dient que no sóc inde­pen­den­tista, però que sóc més cata­la­nista que molts inde­pen­den­tis­tes.

Com serà la cam­pa­nya a Girona?

Afir­mant un pro­jecte, bus­cant un espai ideològic i ter­ri­to­rial, pro­po­sant res­pos­tes con­cre­tes als rep­tes de la soci­e­tat i en l'orga­nit­zació del ter­ri­tori, i defi­nint pro­jec­tes que en con­junt res­pon­guin a la pos­si­bi­li­tat real de crear noves expec­ta­ti­ves de con­fiança per als més de 700.000 giro­nins i giro­ni­nes. Una cam­pa­nya ofe­rint que el futur comença ara, que hem de pas­sar de cer­te­ses per­du­des a noves cer­te­ses tro­ba­des, i que això es pot fer des de la cen­tra­li­tat de les coses con­cre­tes, i no des de l'efer­vescència d'algu­nes expec­ta­ti­ves utòpiques.

Vol­dria par­lar de coses con­cre­tes, menys abs­trac­tes. Aca­ba­reu el segon man­dat sense haver resolt la vari­ant de la Bis­bal d'Empordà.

Tot és a punt: la reso­lució d'al·lega­ci­ons i l'estudi d'impacte.

És una obra maleïda?

És una obra que des­perta pas­si­ons: té grans detrac­tors, detrac­tors con­vençuts i detrac­tors opor­tu­nis­tes, i té grans rei­vin­di­ca­dors, alguns, con­vençuts per raons objec­ti­ves, i d'altres, per raons econòmiques. I l'exer­cici de govern com­porta pren­dre deci­si­ons. I el traçat defi­ni­tiu de la vari­ant de la Bis­bal serà una decisió con­flic­tiva que no agra­darà a ningú i crearà anti­cos­sos, però forma part del neces­sari exer­cici de l'acció de govern. Al vol­tant d'aquesta obra i de l'ane­lla de les Gavar­res hi ha qui diu: “No calen més car­re­te­res”. Crec que el nega­ti­visme d'infra­es­truc­tu­res viàries fa un fona­men­ta­lisme poc argu­men­tat.

Fa anys ente­nia i defen­sava l'ane­lla viària de les Gavar­res, i avui penso que l'ane­lla fer­roviària hau­ria de ser una pri­o­ri­tat.

No guarda pro­porció, la demanda real amb el cost de l'ane­lla fer­roviària, però és evi­dent que s'ha de pre­veure la neces­si­tat de totes dues. Els que en neguen una per defen­sar l'altra abo­quen el pro­blema a un cul-de-sac.

Dei­xar sense fer la vari­ant de la Bis­bal i sense com­ple­tar l'ane­lla de les Gavar­res és el vos­tre fracàs de 7 anys com a con­se­ller?

No. El meu èxit com a con­se­ller és poder demos­trar que set és més que vint-i-tres a tots els efec­tes. Pla­ni­fi­cació ter­ri­to­rial i urbanística, cons­trucció viària, pro­tecció del lito­ral, política de cos­tes, llei de bar­ris, llei d'urba­nit­za­ci­ons... L'èxit val pel ter­cer car­ril de l'A-7, per la pro­lon­gació de la C-32, per la car­re­tera de Llo­ret, pel Maçanet-Palamós-Mont-ras, el des­do­bla­ment fins a Roses... Els meus èxits són el més del menys dels fra­cas­sos dels altres.

Glups!

I el més cla­morós de tots, que toca tan­gen­ci­al­ment la província de Girona, és una obra pro­mesa pel con­se­ller Cullell el 1984 i de la qual, abans-d'ahir, diven­dres, vam inau­gu­rar deu quilòmetres: de les Masies de Vol­tregà a Sora, dei­xant a menys de vuit quilòmetres de Ripoll el des­do­bla­ment fins a Vic i amb l'obra fent-se. Fins i tot Bra­cons és, en mate­ri­a­lit­zació actual, la demos­tració d'un pro­jecte cor­re­git i millo­rat, accep­tat soci­al­ment i cri­ti­cat política­ment per CiU.

Què ha que­dat per fer del pro­grama?

Hau­rem dei­xat apun­tada la solució, però no exe­cu­tada, de la Y de la car­re­tera de la ver­go­nya Anglès-Bes­canó-Salt, però amb estu­dis infor­ma­tius apro­vats; des­do­blar Besalú-Serinyà-Cor­nellà del Terri, però això és pro­gra­mació ja pre­pa­rada, que es pot fer quan hi hagi recur­sos econòmics.

Temeu que una nova majo­ria tombi alguna cosa pla­ni­fi­cada per aquest govern?

Crec que ningú que governi, i espero que no siguin ells, no podrà tirar enrere res del que s'hagi pla­ni­fi­cat.

El vos­tre adver­sari polític és CiU o ERC?

Crec que és CiU.

I ERC?

Forma part del pro­jecte cata­la­nista i d'esquer­res que ha fet el seu recor­re­gut, i la història farà justícia.

Esquerra ja ha liqui­dat el tri­par­tit i ha dit que només pac­tarà amb qui accepti una con­sulta sobre la inde­pendència.

No volem renun­ciar a afir­mar un model de cata­la­nisme fede­ra­lista que per­meti ori­en­tar el futur de Cata­lu­nya. És molt evi­dent que arran del debat sobre la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra l'Esta­tut s'han des­ta­pat totes les car­tes, han des­a­pa­re­gut hipo­te­ques i cada par­tit ha defi­nit el seu horitzó, i és evi­dent que amb algun dels socis que hem tin­gut fins ara hi podríem com­par­tir tra­jec­tes, però hi ha un horitzó que no estem dis­po­sats a com­par­tir.

Amb qui us veieu pac­tant?

De moment estem en el moment de des­pac­tar, estem en un moment pre­e­lec­to­ral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.