ANTONI FLORES ARDIACA
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
“És un mal negoci viure solament del turisme”
Defensa la necessitat de diversificar l’economia pirinenca amb un potencial agroalimentari que cal fer créixer
Frenar el despoblament millorant les comunicacions
RELAX SOBRE RODES
Quan té temps, Flores agafa la moto de carretera i condueix “sense destinació i fins que en tinc ganes. M’agrada molt conduir motos. Em dona molta tranquil·litat i em relaxa”. No hi acostuma a fer viatges llargs. L’últim va ser fa un parell d’anys, rumb al País Basc.
El pes de l’acadèmia de sotsoficials de Tremp ha disminuït i hem deixat d’anar als actes oficials
El temps de viatge entre comarques i valls pirinenques és el mateix que per baixar a la capital
Quan va entrar en política i per què?
Jo em faig militant d’Esquerra Republicana el juliol del 1992. Era una necessitat de poder fer alguna cosa per a la gent i per al país. En un primer moment, em faig militant en un context en el qual l’activitat de la zona era molt poca. El neguit era veure com anava el país i que amb el país del costat no ens acabàvem d’estimar i sempre érem els dolents.
Així, va entrar en política just abans dels Jocs Olímpics i de l’operació prèvia de repressió ordenada pel jutge Baltasar Garzón contra l’independentisme. Aquests fets van tenir alguna cosa a veure amb la seva decisió?
Tot va sumar. Era veure com començaven a menystenir-nos. En fer-me militant intentava defensar els nostres drets com a poble, la dignitat, la llengua... i començar a treballar per assolir la independència.
ERC, des de l’any 1992 fins a l’actualitat, ha experimentat un creixement sostingut fins a la presidència del govern. Com creu que el partit ha arribat fins aquí?
Ha anat evolucionant, amb èpoques més complicades i d’altres amb més tranquil·litat. Jo, en definitiva, m’hi trobo molt còmode i estic força content en veure que defensa el mateix de sempre, tot i que de vegades amb matisos diferents.
Aquests pocs mesos al Parlament com els valora des de la perspectiva d’experiència vital?
Bé, va ser presentar-me i aconseguir l’acta. És un repte amb la idea de poder reivindicar i fer sentir la veu dels pallaresos i aranesos. De moment és un aprenentatge accelerat sobre com funciona la cambra. La política municipal és molt diferent.
Què n’espera?
L’Alt Pirineu i l’Aran som un territori gran, però amb molt poca població. Cada territori té la seva especificitat i la nostra realitat és molt diferent d’altres del país. En ser pocs ens costa fer-nos sentir i que es tingui en compte la nostra singularitat.
Al país hi ha identitats territorials més marcades que d’altres. La pallaresa ho és amb intensitat. A parer seu, què la defineix? La muntanya només?
És complicat de dir, però sí: és l’esperit de la natura, en el sentit que, ara que es parla tant de crisi climàtica, els pallaresos sempre hem defensat la muntanya. Històricament hem viscut de la ramaderia i l’agricultura. Els mateixos pagesos i ramaders són els primers que han mantingut la terra i que han procurat que no es malmetés. Això de vegades també comporta ser més individualistes, derivat de viure en pobles petits i de la feina en aquest sector, que implica tenir menys interacció social. Sobretot abans, quan les comunicacions eren més precàries. Per això les fires eren tan importants com a punt de reunió social i d’intercanvi de coneixements.
La terra ha deixat de ser la principal font de riquesa al Pirineu, i ja fa molt que ho és el turisme. Què suposa això per al Pirineu, per exemple, ara en pandèmia.
L’economia està molt basada en el monocultiu turístic i mentre les coses han anat bé s’ha anat tirant. La pandèmia ens ha fet veure que és un mal negoci basar la major part de l’economia en un sol sector: de cop i volta et pots quedar sense recursos. Hem arribat fins aquí, i crec que s’ha de revertir: el turisme hi ha de ser, però també hi ha d’haver altres activitats. Tenim un enorme potencial agroalimentari. S’hi ha de donar suport i potenciar-lo per anar equilibrant els percentatges de les diferents activitats econòmiques. El Sobirà, la Ribagorça i Alt Urgell, sobretot, depenen del turisme i cal diversificar.
Quins són els principals reptes que té el Pirineu per a la pròxima dècada, a banda de la crisi climàtica, i què li agradaria portar al Parlament?
El despoblament n’és el més gran. Cal mirar de revertir-lo. La pandèmia també, com a cosa positiva ha demostrat que podem fer moltes més coses de les que ens pensàvem. Per exemple fixar-hi població perquè poden treballar des del territori. No obstant això, perquè sigui possible, i per a moltes altres coses, sempre acabem al mateix lloc: necessitem una millora de les comunicacions terrestres –ferrocarrils, carreteres– i de les digitals. És cert que en els últims anys s’han millorat les comunicacions, però en vertical: cap avall per anar a Lleida o a Barcelona. Però dins del mateix territori, en horitzontal, encara cal fer molt més. Les condicions de les carreteres no són bones. El temps de viatge entre comarques i valls pirinenques és el mateix que per baixar a les capitals. A escala local també es complica, perquè les carreteres que porten a nuclis habitats tenen molts quilòmetres de titularitat municipal. Al municipi de Tremp, un dels més grans del país amb 302 quilòmetres quadrats, tenim cent quilòmetres de carreteres. Adrecen fins als 28 pobles del municipi, que estan tots habitats menys dos.
Com es fa per mantenir els serveis amb una extensió tan gran?
Hi ha una part del municipi –la zona de la Terreta, que toca amb Aragó– on tenim una hora de viatge d’anada i una altra de tornada...Ho fem prioritzant els recursos, però al final et veus obligat a fer pedaços per mantenir-ho mínimament, perquè és complicat.
I suposo que, com en moltes zones rurals del país, perdent població, no?
Sí. Ara voregem els 6.000 habitants a tot el municipi. A part de Tremp, la majoria estan sobre els 60 veïns. La millora de les comunicacions, la fibra hauria d’arribar a tots els pobles, i tenir uns serveis públics de qualitat. Això afavoriria que la gent vingués al territori a desenvolupar el seu projecte vital.
Així, no han notat gent que hagi tornat a viure-hi amb la pandèmia?
No significativament. No és un moviment continuat, sinó que la majoria són veïns de cap de setmana.
És per la falta d’oportunitats laborals, habitatge?
És una suma de tot.
L’acadèmia de sotsoficials de l’exèrcit continua projectant una gran ombra sobre el territori?
Hi treballa gent, però també és veritat que respecte a anys enrere ha disminuït la implantació. Ara hi ha uns 400 alumnes, quan n’havíen estat un miler. L’exèrcit havia estat una empresa molt important, però de les èpoques bones en queda un terç. Si es pogués reconvertir en alguna altra cosa des del punt de vista laboral, hi hauria tanta o més feina. Però això amb l’exèrcit és complicat. La relació des de l’Ajuntament és cordial, però des del govern hem deixat d’anar als actes oficials. No ens hi trobem bé.
D’autònom a polític
Els padrins eren pagesos del poble d’Alsamora (des de mitjan segle XIX, pertanyent a Sant Esteve de la Sarga).
Des del 2015 és regidor i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tremp, on ERC ha tornat a l’alcaldia després de 81 anys amb un acord amb Junts i amb la primera alcaldessa de la seva història. En aquest mandat, Flores és també vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà. Divorciat i amb tres fills, viatja a Barcelona setmanalment, on a causa de la distància geogràfica –i les comunicacions viàries– s’instal·la tres dies de mitjana en un hotel per poder treballar al Parlament. Un dels seus objectius és portar la veu dels aranesos i pallaresos a la cambra, assegura. És membre de les comissions parlamentàries d’Agricultura, Salut, Justícia i Peticions. Des del 1993 ha treballat com a enginyer tècnic elaborant projectes en règim d’autònom i el 2002 es va incorporar com a professor de dibuix tècnic i tecnologia a l’IES de la Pobla de Segur. Ara ha deixat la professió per falta de temps, però diu convençut: “Ja hi tornaré quan acabi de la política.”
Antoni Flores Ardiaca
Nascut a Tremp el 1963, va estudiar enginyeria tècnica industrial a Terrassa (UPC). N’ha treballat elaborant projectes com a professional independent.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.