MARTA MADRENAS
JXCAT
“No tenia el propòsit de dedicar-me a la política”
En menys de deu anys des de la seva primera aparició en política, és alcaldessa i diputada
El camí cap a la independència ha estat clau per a la seva trajectòria
Vinculació amb la ciutat
Per il·lustrar l’entrevista, Marta Madrenas tria una foto d’una passejada a les escales que pugen a la muralla de Girona. “La muralla sempre ha sigut un dels meus llocs preferits de la ciutat, perquè tens una vista magnífica del conjunt de Girona i fins i tot de l’àrea urbana. Quan ve gent de fora a conèixer la ciutat, és una visita obligada. Però m’agrada especialment anar-hi a passejar sola, en moments en què necessito pensar i generar-me un espai de tranquil·litat i reflexió. Per mi, és un punt de vinculació especial amb la ciutat.”
Amb les etapes tan transcendentals com les que m’ha correspost viure, et sents interpel·lada
Hi ha hagut un moment en què sentia un pes de responsabilitat, tocava fer un pas endavant
El 2011 fa la primera aparició en política, en l’àmbit municipal. En menys de deu anys és alcaldessa, diputada i a les primeres files del seu partit. Ha cremat etapes o estava planificat?
En absolut, no ho era. Mai havia tingut el desig, l’ambició ni el propòsit de dedicar-me a la política. És més, quan el president, llavors alcalde, Carles Puigdemont em va proposar formar part de la seva candidatura municipal a Girona el 2011, vaig deixar clar que no pensava afiliar-me a cap partit i se’m va respectar. Quan el president Mas va fer el pas comprometent-se cap a la independència és quan vaig decidir afiliar-me. Abans no havia tingut cap interès en la política però sí en la gestió pública.
El procés ha tingut una importància determinant en aquesta trajectòria?
Sí, vaig decidir posar-me en la política per la independència de Catalunya. Quan hi ha etapes tan transcendentals com les que m’ha correspost viure, et sents interpel·lada a prendre part activa i proactiva.
I quan ha fet el pas d’entrar en política, en canvi, s’hi ha dedicat de ple...
No pas als inicis. No tenia dedicació completa a l’Ajuntament, mantenia la meva feina i és molt difícil conciliar les dues coses. És que aquests últims anys han estat molt intensos, potser se’m veu molt i sembla que ho he fet tota la vida, però no.
Avui és una de les figures rellevants del seu partit.
Segurament el punt d’inflexió és quan l’alcalde Puigdemont pren la responsabilitat de ser el president de Catalunya. Jo també en aquell moment vaig assumir la responsabilitat d’alcaldessa i efectivament la meva trajectòria és molt més política. La ciutat de Girona era l’única capital de demarcació amb un perfil independentista amb, a més, una alcaldessa. Sentia un pes de responsabilitat, tocava fer un pas endavant. També vull deixar clar que, en la meva entrada en política i trajectòria, Carles Puigdemont és determinant. En certa manera ell és el culpable de tot. Però vaig assumir aquesta responsabilitat amb tot el convenciment del món. Perquè, això sí, des de jove sempre havia sigut independentista, però ho veia evidentment com una fita molt llunyana.
Hi ha cap antecedent polític a la seva família?
Ni un. Tot i que la tieta de part de pare va ser afusellada, assassinada perquè feia mítings republicans als 18 o 19 anys. Seria l’únic cas.
Advocada, empresària del sector immobiliari, docent... Quina d’aquestes activitats li és més útil al Parlament?
Les tres. Tenir certa solvència jurídica crec que és bastant important. Les classes universitàries –és la feina que més m’ha agradat fer– m’ajuden molt a l’hora de comunicar-me. Em va fer aprendre a seduir l’assistència, perquè, fent classes quatre hores seguides, o seduïes a la primera o els badalls eren eterns. I la meva activitat en el món immobiliari m’ha aportat molt de cara a una negociació, a treballar l’empatia. A més, en la meva etapa a la immobiliària, era una feina molt masculinitzada: al col·legi d’API no hi havia dones, quan anava al consejo general a Madrid era l’única dona i la presidenta més jove..., els dos handicaps... Això t’ajuda a adquirir més seguretat.
Ha dit algun cop que anar al Parlament sent a més alcaldessa desgasta personalment però que és bo per a Girona.
És dur. La feina d’alcaldessa és de vint-i-quatre hores. Vas al Parlament fent esforços físics, aixecant-te a les cinc del matí per treballar per l’Ajuntament. Però és molt important per a una capital com Girona. El fet de tenir consellers i conselleres asseguts al davant facilita molt que hi puguis accedir.
Portat a l’extrem, això no seria desvirtuar el paper del Parlament, que hauria d’estar per sobre dels interessos locals?
És clar! No és en el sentit de demanar “favors” per a Girona. A més, això va en els dos sentits: la mirada que poden aportar des de municipis de muntanya, de costa, alguns de més petits i uns de més grans, és molt important per legislar bé. És un punt de vista diferent, estem al territori, coneixem de primera mà les dificultats, quines situacions pot haver-hi, aportem pragmatisme.
Com hi va a Parlament?
Normalment compartint cotxe amb els també diputats gironins Francesc Ten i Ferran Roquer. Un dia condueix un, un dia l’altre...
A l’inici del seu mandat li van retreure que fes servir el seu cotxe oficial.
No era cert. Potser per anar a Barcelona l’he fet servir quatre vegades, quan tenia actes previs. Recordo un cop perquè tenia la inauguració de Temps de Flors, i si no ho feia així no arribava. Però si un dia em torna a passar i ho necessito per uns actes de ciutat, ho faré. No ho faig habitualment ni he volgut mai targeta de crèdit de l’Ajuntament, ni pago dinars ni esmorzars. Soc molt austera en aquestes coses. No em trobaran pas amb usos injustificats d’aquest tipus.
No comparteix cotxe amb Sílvia Paneque (PSC), que també és al consistori gironí i al Parlament?
Comparteixo cotxe amb companys de partit perquè compartim horaris, reunions prèvies, ens esperem si un ha de ser en una comissió. Amb la Sílvia segurament seria més difícil, però per mi encantada; ni l’una ni l’altra hi tindríem problema, ho sé, i si s’ha de fer es farà.
És a la comissió de Peticions (CP) i a la de Matèries Secretes i Reservades (CMSR). De què parleu en aquesta?
Com que és secret, prefereixo no dir-ne res.
És normal que hi hagi aquests secrets? No es pot dir tot a l’hemicicle?
Un cop he vist de què van aquestes reunions, entenc que sí. No són tan “secrets” perquè els diputats que som allà el que fem és fiscalitzar. És un secret entre cometes. Entenc que no se n’hagi de fer difusió, però hi som tots els grups polítics i són coses de consens que no suposen interpretacions polítiques o res estrany.
Com concilia vida familiar i política?
No és gens fàcil, però aquest any serà segurament l’any més fàcil: tots dos fills els tindré fora estudiant. Soc molt familiar, ens veiem menys del que jo desitjaria, però ho gaudíem molt. Som un grup molt gregari, xerràvem molt als sopars.
Ha dit alguna vegada que no es vol estar molts anys a l’Ajuntament... I al Parlament?
Tampoc. Per a totes les responsabilitats autolimitar-se és necessari; mantenir tensió, passió, compromís, ment oberta i idees noves, no es pot allargar durant quinze anys. Acotar-ho a vuit o deu per a cada responsabilitat em sembla el millor.
Advocacia i sector immobiliari
Llicenciada en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, agent de la propietat immobiliària, advocada i docent. Marta Madrenas ha exercit tant d’API com d’advocada des del 1994 fins al juny del 2015; va ser presidenta del Col·legi d’API de Girona del 2003 al 2010 i vicepresidenta del Consell Català de COAPI entre el 2003 i el 2010. Com a advocada ha intervingut en departaments jurídics, entre els quals hi ha el de l’entitat IRES, en l’àmbit d’assessorament a la dona maltractada. Va exercir com a propietària i gerent de Finques Madrenas del 1994 al 2013. Ha estat professora dels estudis d’arquitectura tècnica a la Universitat de Girona (UdG), del graduat superior en gestió de l’edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya i del màster en sostenibilitat i gestió de l’edificació de la UdG. El 2011 va formar part per primer cop d’una llista electoral, la de CiU a l’Ajuntament de Girona, encapçalada per Carles Puigdemont. És alcaldessa de Girona des del 2016 i diputada al Parlament de Catalunya des del desembre del 2017.
Marta Madrenas i Mir
Nascuda el 1967 a Girona, té dos fills. Abans d’entrar en política, l’activitat professional de Marta Madrenas havia anat lligada a l’exercici de l’advocacia, al sector immobiliari i la docència.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.