El gran capital es compromet amb la descarbonització
Bancs i entitats privats anuncien en la Cop26 que hi invertiran 112 bilions d’euros fins a mitjan segle
Londres obligarà les empreses cotitzades a publicar plans per convertir-se en més ecològiques
La Conferència de Glasgow sobre el Canvi Climàtic, Cop26, va anunciar ahir el compromís de 450 empreses de 45 països, que controlen al voltant del 40% dels actius globals, a invertir 130 bilions de dòlars (uns 112 bilions d’euros) en la transició cap a una economia de zero emissions per al 2050, que és la data fixada per la majoria del països participants per eliminar totes les emissions de CO2. D’aquesta manera, s’alineen amb els objectius que ja es van fixar fa set anys en la conferència de París i que encara no s’han complert.
L’acord el van anunciar Michael Bloomberg, exalcalde de Nova York i enviat especial de l’ONU per a les Ambicions i Solucions Climàtiques, i Mark Carney, exgovernador del Banc d’Anglaterra i copresident de l’Aliança Financera de Glasgow cap a les zero emissions netes (GFANZ, per les sigles en anglès), representant del sector privat. La GFANZ és l’aliança d’aquestes 450 empreses que tenen l’objectiu de la descarbonització en arribar a la meitat de segle. “Guanyar la batalla contra el canvi climàtic requerirà grans quantitats de noves inversions i la major part hauran d’arribar del sector privat, els líders financers tenen grans incentius per actuar”, va dir Bloomberg. Per la seva banda, Carney va declarar que “aquí és on el sector privat traça la línia”. “Fins ara no hi havia prou diners al món per finançar la transició i aquest és un canvi decisiu”, hi va afegir.
L’anunci va anar precedit d’un altre del ministre de Finances britànic, Rishi Sunak, que va comunicar que totes les empreses que cotitzen a la borsa de Londres estaran obligades legalment a elaborar plans anuals per convertir-se en més ecològiques i hauran de produir i publicar el seus plans de transició cap a la descarbonització. I les que no ho facin seran sancionades. L’Autoritat de la Conducta Financera (FCA), el regulador financer britànic, seria l’encarregada de supervisar que totes les empreses compleixen amb els requisits.
També ahir es va presentar un altre fons per ajudar Sud-àfrica a posar fi a la seva dependència del carbó. Sud-àfrica rebrà 8.500 milions de dòlars (uns 7.300 milions d’euros) dels països més rics. “És un moment d’inflexió”, va dir el president sud-africà, Cyril Ramaphosa. L’acord podria tenir implicacions globals i locals, ja que Sud-àfrica és un gran emissor de gasos amb efecte d’hivernacle i utilitza carbó per generar electricitat.
“El món ens mira”
La jornada d’ahir va ser la primera sense el president dels EUA, Joe Biden, que va marxar dimarts a la nit després de pronunciar un discurs en què va criticar l’absència del president rus, Vladímir Putin, i del xinès, Xi Jingping, que va qualificar d’“error”. “Nosaltres ens hi hem presentat, i presentant-nos hem provocat un impacte en la resta del mon que mira els EUA i el seu rol de líder”, va expressar Biden.
