Política

Londres no supera la ruptura

Les dificultats per aplicar l’acord de separació de la UE forcen el govern de Johnson a demanar-ne la renegociació

Falta mà d’obra en sectors on solia haver-hi una majoria de treballadors comunitaris

El pri­mer any fora de la Unió Euro­pea (UE) s’ha con­ver­tit en la cons­ta­tació per al Regne Unit que el Bre­xit, tal com el va nego­ciar Boris John­son, no és fac­ti­ble por­tar-lo a terme. Fins al punt que els britànics encara no han pogut com­plir, en la seva tota­li­tat, amb els con­trols i el pape­ram a les fron­te­res. Els pro­ble­mes per imple­men­tar el Bre­xit s’han traduït en una falta de mà d’obra en sec­tors amb majo­ria de tre­ba­lla­dors comu­ni­ta­ris, com ara l’hos­ta­le­ria i la res­tau­ració, la cons­trucció i el trans­port.

Aquest pri­mer any s’ha carac­te­rit­zat pels pro­ble­mes de trans­por­tis­tes, que han deri­vat en la falta de pro­duc­tes als super­mer­cats, a les farmàcies, a les car­nis­se­ries i a la majo­ria de sec­tors de l’eco­no­mia britànica. A tot això s’hi ha afe­git el nou sis­tema d’immi­gració, que limita l’entrada de tre­ba­lla­dors no qua­li­fi­cats.

Davant la crisi, el govern de John­son va haver de donar visats de tres mesos a 5.000 con­duc­tors de cami­ons euro­peus i a 5.500 comu­ni­ta­ris perquè tre­ba­llin en el sec­tor avi­ari, un altre dels afec­tats. Tots els sec­tors han asse­nya­lat el Bre­xit com un dels prin­ci­pals fac­tors d’aquesta crisi. John­son es refe­reix al pro­blema glo­bal de sub­mi­nis­tra­ment pro­vo­cat per la covid, però en cap cas esmenta el Bre­xit entre les cau­ses que agreu­gen la situ­ació al país.

L’altre gran pro­blema deri­vat del Bre­xit és la imple­men­tació del Pro­to­col d’Irlanda del Nord, que deixa parts de l’eco­no­mia nord-irlan­desa dins del mer­cat únic i de la unió dua­nera, o sigui, que tras­llada la fron­tera amb la UE al mar que separa l’illa d’Irlanda (on hi ha Irlanda del Nord) de la de la Gran Bre­ta­nya (Angla­terra, Gal·les i Escòcia) tren­cant així el mer­cat inte­rior britànic. Això va pro­vo­car una crisi amb els uni­o­nis­tes nord-irlan­de­sos i de sub­mi­nis­tra­ment. Els empre­sa­ris van dir que el pro­to­col que va sig­nar John­son no es pot dur a terme.

Durant el pri­mer any del Bre­xit, el Regne Unit encara no ha imple­men­tat els con­trols a la fron­tera. Ni a la britànica, l’exte­rior, ni a la nord-irlan­desa, la inte­rior, on John­son ha dema­nat un període de gràcia inde­fi­nit. Al setem­bre, Brus­sel·les va denun­ciar el Regne Unit per incom­pli­ment dels acords sig­nats, però la denúncia ha que­dat atu­rada per no apu­jar més la tensió entre les dues parts men­tre bus­quen un rea­jus­ta­ment. Un altre focus de tensió és l’amenaça cons­tant de John­son d’acti­var de manera uni­la­te­ral l’arti­cle 16 del Pro­to­col, que per­met posar en marxa un pla d’emergència de forma con­sen­su­ada. La UE li recorda que ha de com­plir el que va sig­nar.

Obrir con­ver­ses

La situ­ació va arri­bar a tal punt que el Regne Unit va dema­nar rene­go­ciar el Pro­to­col del Bre­xit. La UE va accep­tar obrir con­ver­ses, però no rene­go­ciar el text. John­son demana eli­mi­nar qual­se­vol rol que puguin tenir les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees sobre el país, inclòs el Tri­bu­nal de Justícia Euro­peu; rees­criure les parts del Pro­to­col –inclòs l’arti­cle 5– que cobrei­xen els con­trols del Bre­xit i els docu­ments dua­ners, i l’arti­cle 12, sobre la super­visió i com­pli­ment dels acords. I modi­fi­car l’arti­cle 7 sobre la pro­tecció del mer­cat intern britànic. També la cre­ació d’un sis­tema que per­meti l’abo­lició de tot el pape­ram que afecta la venda de pro­duc­tes entre la Gran Bre­ta­nya i Irlanda del Nord.

De moment, la UE per­met la lliure cir­cu­lació de medi­ca­ments bàsics al mer­cat inte­rior britànic. Lon­dres no en té prou i demana més. Ara mateix la nego­ci­ació s’ha ajor­nat fins després de fes­tes. Després con­ti­nu­a­ran dis­cu­tint.

La tensió torna a les files conservadores

Daniel Postico

El Brexit va provocar la crisi social i política més greu de la història moderna del Regne Unit. La societat es va trencar per la meitat entre partidaris i detractors de la separació de la UE. Però el conflicte va acabar amb la victòria electoral de Johnson el desembre del 2019 amb la promesa d’implementar el Brexit. Aleshores van acabar les tensions. Fins i tot el nou líder laborista, Sir Keir Starmer, un dels líders europeistes, va votar a favor de l’acord de Johnson. Al Regne Unit s’ha acceptat el Brexit. Ja no hi ha debat. Les tensions s’han traslladat a dins del Partit Conservador, on va començar tot, entre els que aplaudeixen les polítiques post Brexit de Johnson, com ara la pujada d’impostos, i els que no. Aquest Nadal ha dimitit el cap negociador del Brexit i un dels principals aliats de Johnson, David Frost, disconforme amb la direcció empresa. Fa poc més d’un any, Johnson ja va fer fora Dominic Cummings, l’ideòleg del Brexit, que era el seu principal assessor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia