El full de ruta de l’Estat
L’executiu espanyol ha fet ús de tots els mitjans que ha tingut a l’abast amb un únic objectiu: desactivar el procés independentista català
El poder judicial i els canvis legislatius han estat algunes de les armes de les quals s’ha beneficiat, però també ha fet servir estratègies subversives com l’espionatge a polítics i agents socials del sobiranisme
L’esclat de l’independentisme s’ha d’aturar, costi el que costi. Aquesta ha estat des del 2015 la premissa amb què ha actuat l’Estat en relació amb Catalunya. I ho ha fet a través de tots els mitjans que ha tingut a l’abast. Fossin legals o no. És el que s’ha anomenat la guerra bruta i que ha tingut diversos fronts des d’on l’aparell de l’Estat ha actuat contra el procés arran –sobretot– de la celebració de l’1-O. Aquests en són alguns exemples.
La legislació
En aquest temps ha estat el gran instrument –juntament amb el poder judicial– que ha tingut l’Estat per desactivar l’independentisme, sobretot en època del PP. Per exemple, la llei de seguretat nacional, la modificació de la llei del Tribunal Constitucional (TC) o bé l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia de Catalunya, intervenir-la políticament i obligar a convocar eleccions. L’anomenat bloc constitucionalista ha espremut el poder legislatiu per sufocar qualsevol perill de trencament. L’arribada del PSOE al poder va servir per rebaixar la tensió, però a hores d’ara encara està pendent la modificació del Codi Penal per reformar el delicte de rebel·lió i sedició, una porta que obriria la possibilitat d’aplicar una amnistia –com la dels presos polítics– a tots els represaliats, no només als que són a l’exili sinó a tots els càrrecs que han tingut problemes legals o ciutadans encausats. Per intentar dotar-se d’un paraigua alternatiu a la legalitat espanyola, el Parlament va aprovar la llei del referèndum, però el TC no va trigar ni 24 hores a admetre el recurs del govern espanyol i suspendre la llei. Un altre exemple de la celeritat de la justícia quan li ha interessat.
El món judicial
La cúpula judicial ha anat a totes per intervenir en la política catalana. Des del bloqueig al Constitucional d’un gran nombre de lleis i iniciatives de les cambres catalanes fins a la judicialització de tot el que fes tuf d’independentisme. La xifra és esfereïdora. Més de tres mil encausats durant aquests anys. Les causes, diverses i nombroses. Des de participar en manifestacions fins a acusacions per desordres públics i rebel·lió o els investigats pel Tribunal de Comptes en relació amb l’1-O i amb la política exterior del govern. La culminació de tot això va ser el judici del procés, en què es va condemnar a presó Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Una altra conseqüència d’aquesta persecució judicial va ser l’exili de noms com Carles Puigdemont, Anna Gabriel, Lluís Puig o Marta Rovira. I, de retruc, una altra conseqüència: la inhabilitació del president Quim Torra per no haver retirat una pancarta en favor dels presos polítics del balcó de la Generalitat. Cal recordar altres casos com els que han afectat els membres de la mesa de l’època de la presidència de Carme Forcadell o la inhabilitació d’Artur Mas i altres exconsellers per la consulta popular del 9-N. Una acció, la de la justícia espanyola, que sovint ha topat amb el criteri de les instàncies judicials internacionals i que li ha valgut algun calbot.
La llengua ha estat un dels grans cavalls de batalla esgrimits per la dreta espanyolista i els seus simpatitzants. Fins al punt que a través d’entitats afins van portar el model lingüístic de l’educació als tribunals. D’aquí en va sortir una sentència que imposa el 25% de castellà a les aules catalanes i que, de moment, s’ha esquivat a través d’una modificació legislativa a la cambra catalana.
Un altre dels grans fronts d’acció és l’anomenada operació Catalunya per frenar el procés independentista. Es tractava d’una operació secreta activada per la cúpula de la Policía Nacional i que hauria estat dissenyada pel comissari José Manuel Villarejo; la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, i el ministre Jorge Fernández Díaz i en les reunions de la qual haurien participat noms com Ignacio López del Hierro o Alícia Sánchez-Camacho, segons les declaracions de Villarejo. La trama –al marge de processos judicials i de part de la cúpula policial– bàsicament buscava el desgast a través de proves falses, informes de part, espies i infiltrats, filtracions i amenaces. Es va activar després de la gran manifestació de la Diada del 2012, que va aplegar més d’un milió i mig de persones a Barcelona. Durant aquest temps les maniobres il·legals van ser una constant per desprestigiar el sobiranisme, però probablement el punt culminant va ser el 2019, quan es va saber que el telèfon del llavors president del Parlament, Roger Torrent, havia estat atacat amb el programa espia Pegasus. Segons un informe publicat per Citizen Lab –que té el programa–, 63 persones van ser infectades per Pegasus entre el 2017 i el 2020. A més, quatre d’elles ho haurien estat amb el programari Candiru. És el que es va anomenar Catalangate i que va acabar en instàncies com l’Eurocambra en una comissió d’investigació. També s’ha sabut la infiltració d’agents d’incògnit en entitats cíviques independentistes.
Pressió econòmica
L’espoli econòmic a Catalunya ha estat una constant sostinguda en la història que no ha canviat. El nivell d’incompliment quant a execució d’obra compromesa als pressupostos estatals, tampoc. Però s’ha intentat erosionar el model econòmic a través d’altres instruments, com l’afavoriment de la deslocalització d’empreses catalanes per part de governs del PP perquè es traslladin a altres territoris amb l’aplicació de l’infame 155.
