El Tribunal Constitucional qüestiona la disposició que obliga a invertir a Catalunya

El Tribunal Constitucional qüestiona l’emblemàtica disposició addicional tercera de l’Estatut, que obliga l’Estat a invertir durant un període de set anys a Catalunya l’equivalent al PIB català en relació amb l’espanyol. La majoria de membres de l’alt tribunal s’estan decantant per considerar només indicatiu aquest apartat, en les deliberacions fetes fins ara sobre el recurs del PP a l’Estatut, segons han informat a l’AVUI fonts jurídiques. Argumenten que l’Estatut no pot obligar l’Estat en la seva política.

Minitransvasament
Es dóna el cas que aquesta disposició addicional ha estat fins ara el principal element de negociació respecte al nou Estatut en els contactes que ha mantingut el govern català amb el central, amb l’objectiu d’acordar inversions estatals per a Catalunya. Fins i tot se n’ha fet dependre el pagament de les obres del minitransvasament de l’Ebre, amb l’oposició en aquest cas de CiU i d’ERC. El redactat d’aquesta matèria és un dels que van acordar el president José Luis Rodríguez Zapatero i el líder convergent Artur Mas, en la reunió que van mantenir a la Moncloa.

En les deliberacions actuals, s’ha posat de manifest una confluència de posicions entre l’esmena a la totalitat que representa el recurs del PP i l’argumentació presentada per l’advocat de l’Estat, més moderada. La conclusió és una evident retallada del text que va ser aprovat en el seu moment per les Corts i que va rebre després el vistiplau dels catalans en referèndum.

Un dels punts que queda tocat és la definició de Catalunya com a nació en el preàmbul. No serà suprimida, però la majoria de l’alt tribunal és partidària de treure-li tota capacitat interpretativa per a la resta de l’Estatut. Aquesta capacitat la tenia pel simple fet que la nació consta en el preàmbul, si bé sense la validesa jurídica que representaria formar part de l’articulat.

Finançament
També pot caure tot el que fa referència a la relació bilateral entre Catalunya i l’Estat, una qüestió de gran importància política perquè és la base per sustreure la Generalitat de l’anomenat cafè per a tothom. Aquesta distinció va ser precisament una de les que va justificar l’elaboració del nou Estatut, i en depenen matèries tan decisives com el caràcter bilateral de la negociació del finançament català, així com un tracte de tu a tu en les relacions polítiques fixat en una gran comissió Estat-Generalitat.

També el TC preveu declarar nul el capítol de la justícia, respecte al qual el poder judicial expressa reserves. L’Associació Professional de la Magistratura, de signe conservador, és molt contundent en aquest aspecte, i un nombre significatiu de membres del Constitucional hi són sensibles. Una situació encara més greu és la política lingüística, ja que es qüestiona el deure de conèixer el català, amb la implicació que això pot tenir per al model d’ensenyament.