Política
Sarkozy celebra un any com a president de França
Món
Demà farà un any de l'extensa victòria de Nicolas Sarkozy a les eleccions presidencials franceses amb un 53% dels vots, sis punts per sobre de la seva rival socialista, Ségolène Royal. Les coses han canviat substancialment durant aquest primer any al poder, convertit en una mena de muntanya russa que l'ha portat de ser el polític europeu de moda al president menys popular de la història recent francesa.
Les enquestes li han acabat girant l'esquena. Avui apunten que, si demà es tornessin a celebrar les eleccions, el resultat s'invertiria i seria l'esquerra, que avui segueix desorientada i sense líders clars, la que recuperaria el poder.
"Tot el que he dit, ho faré. Mantindré escrupolosament les meves promeses i la meva paraula", va prometre Sarkozy en accedir al càrrec. Havia anunciat mesures imminents i plans frontals contra el conservadorisme. Un any més tard, la decepció dels francesos és comprensible: la "ruptura tranquil·la" no sembla perceptible.
"La França adormida"
El president s'ha vist obligat a reformular el discurs i demanar més temps als ciutadans. El president sembla haver topat inesperadament amb la realitat francesa: un deute estratosfèric, un mercat laboral contrari a la flexibilitat i un creixement econòmic sota mínims en un context de crisi global, així com un implacable guardià del chiraquisme, Jean-Louis Debré, disposat a censurar les seves lleis més iconoclastes al capdavant del Consell Constitucional.
"França portava 20 o 25 anys adormida", s'ha justificat Sarkozy, explicant que no pot despertar-la en un any, temps en què ha aplicat 55 reformes. De moment, els resultats no estan a l'altura del que va prometre, sense que això vulgui dir que no ha aplicat alguns canvis importants.
Promeses de campanya
La seva voluntat reformista ha sigut generalment aplaudida en un país al·lèrgic als canvis. Una desena de promeses de campanya han sigut plenament respectades, com la regulació de la immigració a través d'un ministeri creat per a l'ocasió, o bé el reforçament de les penes contra els reincidents ordit amb la molt fidel ministra de Justícia, Rachida Dati, una de les cares noves que han aportat joventut i diversitat a l'executiu.
Sarkozy també ha respectat la promesa de la reforma fiscal aprovada urgentment l'estiu passat, que va beneficiar els més rics per afavorir la inversió, però que va perdre efecte en precedir una de les afirmacions més significatives del primer any del sarkozisme: "Les caixes [de l'Estat] són buides".
Per ara, l'apartat de promeses no respectades i de decisions discutibles sembla imposar-se en el balanç del seu primer any. L'anunci d'una nova diplomàcia pro drets humans -a la mesura del french doctor Bernard Kouchner- ha acabat cedint lloc a una realpolitik força convencional. Alguns dels gestos més celebrats dels primers mesos, com l'alliberament de les infermeres búlgares empresonades a Líbia, han acabat esquitxant la imatge de Sarkozy, a causa de contractes industrials amb amistats tan perilloses com el coronel Gaddafi.
Salvar les 'banlieues'
A nivell interior, el fiasco del projecte per salvar les banlieues i els escassos resultats del seu lema de campanya ("treballar més per guanyar més") han acabat passant factura al president. Les enquestes li segueixen donant males notícies. L'última apunta que el 55% dels francesos preferirien que no es presentés a les presidencials del 2012. Només un 29% són favorables a una nova candidatura, segons un estudi publicat al setmanari Marianne. El 62% afirmen que França viurà "una greu crisi" i un 68% estan convençuts que el seu poder adquisitiu disminuirà.
Els més comprensius recorden que li queden quatre anys de legislatura i que caldrà fer balanços el 2012, quan Sarkozy ha dit que es començaran a apreciar els resultats en una França d'institucions oxidades.
Si més no, la sobreexposició de la vida privada de Sarkozy durant el seu primer any al poder haurà servit per trencar amb la imatge del president com a home sobrenatural: si ha demostrat una cosa és, precisament, que té defectes força mundans.
Les enquestes li han acabat girant l'esquena. Avui apunten que, si demà es tornessin a celebrar les eleccions, el resultat s'invertiria i seria l'esquerra, que avui segueix desorientada i sense líders clars, la que recuperaria el poder.
"Tot el que he dit, ho faré. Mantindré escrupolosament les meves promeses i la meva paraula", va prometre Sarkozy en accedir al càrrec. Havia anunciat mesures imminents i plans frontals contra el conservadorisme. Un any més tard, la decepció dels francesos és comprensible: la "ruptura tranquil·la" no sembla perceptible.
"La França adormida"
El president s'ha vist obligat a reformular el discurs i demanar més temps als ciutadans. El president sembla haver topat inesperadament amb la realitat francesa: un deute estratosfèric, un mercat laboral contrari a la flexibilitat i un creixement econòmic sota mínims en un context de crisi global, així com un implacable guardià del chiraquisme, Jean-Louis Debré, disposat a censurar les seves lleis més iconoclastes al capdavant del Consell Constitucional.
"França portava 20 o 25 anys adormida", s'ha justificat Sarkozy, explicant que no pot despertar-la en un any, temps en què ha aplicat 55 reformes. De moment, els resultats no estan a l'altura del que va prometre, sense que això vulgui dir que no ha aplicat alguns canvis importants.
Promeses de campanya
La seva voluntat reformista ha sigut generalment aplaudida en un país al·lèrgic als canvis. Una desena de promeses de campanya han sigut plenament respectades, com la regulació de la immigració a través d'un ministeri creat per a l'ocasió, o bé el reforçament de les penes contra els reincidents ordit amb la molt fidel ministra de Justícia, Rachida Dati, una de les cares noves que han aportat joventut i diversitat a l'executiu.
Sarkozy també ha respectat la promesa de la reforma fiscal aprovada urgentment l'estiu passat, que va beneficiar els més rics per afavorir la inversió, però que va perdre efecte en precedir una de les afirmacions més significatives del primer any del sarkozisme: "Les caixes [de l'Estat] són buides".
Per ara, l'apartat de promeses no respectades i de decisions discutibles sembla imposar-se en el balanç del seu primer any. L'anunci d'una nova diplomàcia pro drets humans -a la mesura del french doctor Bernard Kouchner- ha acabat cedint lloc a una realpolitik força convencional. Alguns dels gestos més celebrats dels primers mesos, com l'alliberament de les infermeres búlgares empresonades a Líbia, han acabat esquitxant la imatge de Sarkozy, a causa de contractes industrials amb amistats tan perilloses com el coronel Gaddafi.
Salvar les 'banlieues'
A nivell interior, el fiasco del projecte per salvar les banlieues i els escassos resultats del seu lema de campanya ("treballar més per guanyar més") han acabat passant factura al president. Les enquestes li segueixen donant males notícies. L'última apunta que el 55% dels francesos preferirien que no es presentés a les presidencials del 2012. Només un 29% són favorables a una nova candidatura, segons un estudi publicat al setmanari Marianne. El 62% afirmen que França viurà "una greu crisi" i un 68% estan convençuts que el seu poder adquisitiu disminuirà.
Els més comprensius recorden que li queden quatre anys de legislatura i que caldrà fer balanços el 2012, quan Sarkozy ha dit que es començaran a apreciar els resultats en una França d'institucions oxidades.
Si més no, la sobreexposició de la vida privada de Sarkozy durant el seu primer any al poder haurà servit per trencar amb la imatge del president com a home sobrenatural: si ha demostrat una cosa és, precisament, que té defectes força mundans.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
