Política

La desaparició d’ETA

El llarg camí a la dissolució

Un lustre amb ETA dissolta

L’organització va anunciar la dissolució el 3 de maig del 2018

L’èxit de la “ciavoga” d’Otegi des del 2008 va saber evitar una escissió armada a la irlandesa

L’acte públic de destrucció d’armes amb piconadora el 2021 a Madrid no va consolar les víctimes

Eguiguren no ha tingut cap reconeixement públic

“L’Estat somiava una escissió i estava convençut que l’aconseguiria”, opina Otegi, un artífex de la pau
“De debò algú creu que destruir armes és motiu de celebració?”, va dir Consuelo Ordóñez per l’acte del 2021

“Has sentit, llegit, potser en alguna pel·lícula, que les primeres bales no se senten”, escriu Ramón Saizarbitoria a Ehun metro (Cent metres, 1976), primera gran novel·la sobre un membre d’ETA. “Si algú hagués preguntat a Jone què l’havia impulsat a entrar en l’organització, d’on treia les forces necessàries per afrontar un futur que no li oferia res més que la presó, el cementiri o el menyspreu de gran part de la societat, ella hauria esmentat probablement les idees, les mateixes que figuraven als documents i els pamflets del grup”, relata Bernardo Atxaga a Gizona bere bakardadean (L’home sol, 1993). La literatura no va tancar mai els ulls davant el conflicte basc i el terrorisme d’ETA des de molt abans de l’obsessió pel relat i recollia les ferides d’una sigla omnipresent a la premsa durant 60 anys i que fa un lustre que està dissolta sense deixar de ser citada. Ara fa cinc anys, el 3 de maig del 2018, ETA va anunciar la dissolució després de 850 assassinats, des del guàrdia civil José Antonio Pardines el 7 de juny del 1968 en dictadura fins al crim del brigadier Jean-Serge Nérin el 16 de març del 2010.

La fi d’ETA es va convertir en un epíleg per capítols –“per fascicles”, va sentenciar el lehendakari Iñigo Urkullu– i una oda a l’eufemisme. “ETA ha decidit donar per acabats el seu cicle històric i la seva funció, posant fi al seu recorregut. Per tant, ETA ha dissolt completament les seves estructures i ha donat per acabada la seva iniciativa política”, va ser l’anunci de l’organització ara fa cinc anys a través d’una carta datada el 16 d’abril del 2018 i en què no cita mai la paraula violència. “ETA reconeix el patiment provocat com a conseqüència de la seva lluita”, era l’única frase en to burocràtic que esbossa empatia amb les víctimes.

“Reconeixem el dolor. Ho sentim”

El 20 d’abril del 2018, en canvi, ETA sí que havia fet un gest amb les víctimes amb la seva declaració –datada el 8 d’abril– sobre “el dany causat en el transcurs de la trajectòria armada” i “el compromís amb la superació definitiva de les conseqüències del conflicte i amb la no repetició”. “Morts, ferits, torturats, segrestats o persones que s’han vist obligades a fugir a l’estranger. Un patiment desmesurat. ETA reconeix la responsabilitat directa que ha adquirit en aquest dolor, i desitja manifestar que res de tot això no s’hauria d’haver produït mai o que no s’hauria d’haver prolongat tant en el temps”, va exposar ETA en la que va ser la màxima esmena a la totalitat a la seva pròpia existència que ha posat per escrit.

Otegi: el viratge del transatlàntic

La carta de la dissolució va arribar sis anys i mig després de l’anunci del “cessament definitiu de la seva activitat armada”, fet públic el 20 d’octubre del 2011, que va tenir la Declaració d’Aiete com a pista d’aterratge. En el llibre entrevista El tiempo de las luces, de Fermin Munarriz, Arnaldo Otegi relata les tensions viscudes en el si del món sociològic abertzale per reconduir-lo a les vies polítiques i pacífiques i hi relata les converses que neixen amb Paco Egea, viceconseller socialista amb Ramón Jáuregui i amic nascut a Elgoibar, com ell, que serà qui el posarà en contacte amb l’altre gran artífex de la pau, Jesús Eguiguren. Després de sortir en llibertat el 30 d’agost del 2008, Otegi narra l’angoixa de voler propiciar el que ell anomena “viratge del transatlàntic de l’esquerra abertzale” tot sabent que ho havia de fer contra rellotge: “Necessitava que no em detinguessin en el termini d’un any per tenir alguna possibilitat, la veritat és que vaig disposar de 13 mesos i mig.” La “ciavoga” d’Otegi va saber evitar una escissió a la irlandesa i, davant els sectors més durs i no proclius a abandonar la connivència amb les armes, ell va poder comptar amb un nucli de fidels com ara Rufi Etxeberria, Arkaitz Rodríguez, Sonia Jacinto i Rafa Díez Usabiaga. “L’Estat somiava l’escissió i estava convençut que l’aconseguiria, perquè sabia (de primera mà per les informacions que obtenia fonamentalment d’operacions contra ETA) que la nostra posició i la d’ETA eren antagòniques en termes polítics”, denuncia l’històric dirigent abertzale a El tiempo de las luces. L’èxit de la “ciavoga” d’Otegi amb tots els abertzales a bord contrasta amb el paisatge a Irlanda del Nord, on els 25 anys de l’Acord de Divendres Sant no han impedit un miler d’accions violentes i l’aparició d’una desena de grupuscles armats, entre els quals el Nou IRA.

El fil còmplice Otegi-Eguiguren

A la condició der ser artífexs de la pau, Otegi i Eguiguren hi sumen la circumstància compartida de no haver tingut cap reconeixement públic. “A Jesús, se’l va tractar de boig, d’addicte, d’incapaç, d’ignorant...”, evoca Rafaela Romero, la seva parella i també protagonista de la pau entre bambolines, que a Hasta que me mates (Alberdania) relata la profunda depressió que va ofegar Eguiguren i la seva llar en la foscor quan, paradoxalment, als carrers s’obria la llum de la pau. En el lapidament polític i mediàtic d’Eguiguren –sobretot a Madrid– Rafaela Romero no inclou Alfredo Pérez Rubalcaba, el ministre de l’Interior que va gestionar la fi d’ETA i que, si bé no va dedicar-li cap paraula pública d’agraïment, sí que va continuar trucant a Eguiguren i parlant amb ell per telèfon fins al dia que va tenir l’ictus i va morir. En privat i en el marc de la justícia restaurativa posterior a la fi d’ETA, Eguiguren i Rafaela Romero van acceptar –amb Josu Elespe com a mediador– rebre la visita d’Ibon Etxezarreta, assassí del socialista Juan Mari Jauregi que va deixar vídua Maixabel Lasa i que vivia amb el turment d’haver fet seguiments en el passat a Eguiguren i Romero quan ells tenien la filla en braços. “Te n’has penedit, has pagat amb anys de presó. Segueix amb la teva vida i intenta portar el que has fet com puguis”, va dir Eguiguren a Etxezarreta en aquesta cita.

Destruir armes com a colofó

En lloc d’un acte de reconeixement als protagonistes de la pau –molts d’ells, socialistes– i a les víctimes, el president Pedro Sánchez i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, van organitzar un acte públic de destrucció de 1.300 armes requisades a ETA –i als GAL i als GRAPO– amb una piconadora que va passar-hi per sobre davant de les autoritats el 4 de març del 2021 al Col·legi de Guàrdies Joves Duque de Ahumada de Valdemoro (Madrid). La fotografia d’una piconadora trepitjant fusells i pistoles no va consolar les víctimes. “Com volen que anem a un acte públic en què es destrueixen les armes amb què han assassinat els nostres familiars? De debò algú creu que això és motiu de celebració?”, es preguntava la presidenta de Covite, Consuelo Ordóñez, germana del regidor del PP mort per ETA el 1995 Gregorio Ordóñez.

Que la memòria compartida al País Basc continua sent un repte ho evidencia una de les entrevistes més colpidores de l’era de la pau: Adei Carrasco, fill de l’exregidor del PSE Isaías Carrasco assassinat davant de casa a Arrasate-Mondragón el 7 de març del 2008 quan agafava el cotxe per anar al seu lloc de treball al peatge de Bergara, s’ha sincerat a El Diario Vasco sobre el seu dol. “Molts dels nens que em van donar el condol van canviar en arribar a primària. No sé per què, es van començar a ficar amb mi. Xavals que eren més grans que jo em deien: «Al teu pare el van matar per Euskadi.» Jo m’enfadava, però no arribava a comprendre què significava això realment. [...] Em feien bullying cada dia pel fet de ser fill d’Isaías”, ha relatat Adei Carrasco, que tenia 4 anys quan Beñat Aginagalde va tirotejar el seu pare davant de casa, que poc després va sorprendre la psicòloga dibuixant l’escena de l’atemptat vist des de la finestra, i que ara té 19 anys. La mare, Marian Romero, confessa en l’entrevista que s’està assabentant en aquell moment d’alguns episodis perquè Adei els havia guardat en l’espessor del silenci.

En una entrevista amb el poeta Mario Obrero en el programa de TVE Un país para leerlo, l’escriptora basca Karmele Jaio (Vitòria, 1970) va regalar una reflexió sobre la seva literatura que val per a la societat: “Dels meus personatges m’interessa molt més el que deixen de dir que el que diuen, perquè crec que en la vida també passa així.” Enmig del pes de silencis que ho deixen de ser i amb la literatura com a refugi, el País Basc compta avui un lustre sense la sigla omnipresent.

Cronologia 1959
31-juliol
Fundació.
El trencament d’Ekin amb EGI –joventuts del PNB– propicia el naixement d’Euskadi ta Askatasuna (ETA), País Basc i Llibertat, nom proposat per un dels fundadors, José Luis Álvarez Enparantza, Txillardegi, per sobre d’Aberri ta Askatasuna (ATA), Pàtria i Llibertat. L’acte fundacional té lloc el dia de Sant Ignasi de Loiola.
1968
7-juny
Mort.
José Pardines, guàrdia civil, és el primer mort d’ETA en topar amb Txabi Etxebarrieta i Sarasketa.
1968
2-agost
Planificat.
El comissari franquista Melitón Manzanas és el primer assassinat premeditat i té lloc a Irun.
1973
20-desembre
Magnicidi.
L’almirall Luis Carrero Blanco mor per l’explosió al pas del cotxe al carrer C. Coello de Madrid
1987
19-juny
Terror massiu.
L’any següent de l’assassinat de 12 guàrdies civils a la plaça República Argentina de Madrid, ETA comet el pitjor atemptat en sòl català amb l’explosió de 30 quilos d’amonal al centre comercial Hipercor de l’avinguda Meridiana de Barcelona que va causar 21 morts i 45 ferits . Álvaro Cabrerizo, que moriria el 2010, hi perd la dona i les dues filles. Hipercor era un cop de realitat per als catalans que votaven Herri Batasuna a les europees.
1991
29-maig
Vic.
ETA fa deu morts (cinc d’ells, menors) i 44 ferits en l’atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil.
1996
17- gener
Segrest.
El funcionari de presons Ortega Lara és segrestat 532 dies, fins a l’1 de juliol del 1997, en un zulo..
1997
13-juliol
L’esperit d’Ermua.
Amb José María Aznar de president, ETA segresta el regidor del PP a Ermua Miguel Ángel Blanco el 10 de juliol del 1997 i posa com a condició per a l’alliberament l’acostament de presos a centres bascos. Tres dies després, Blanco és tirotejat i abandonat en un descampat de Lasarte-Oria.La commoció pel crim és un clam al carrer.
2000
21-nov.
Veu.
Ernest Lluch, veu del diàleg, és assassinat a Barcelona. El comando mata també Miguel Gervilla.
2006
30-des.
T4.
La treva s’acaba amb l’explosió de Barajas amb 2 morts: els equatorians Carlos A. Palate i Diego Estacio.
2010
16-març
Últim crim.
Jean- Serge Nérin, brigadier, és tirotejat en un control a prop de París i és l’última víctima.
2011
20-octubre
Adeu a les armes.
La Conferència d’Aiete a Sant Sebastià (amb líders mundials invitats com ara Kofi Annan, Bertie Ahern, Gerry Adams i Jonathan Powell) va ser la pista d’aterratge per al comunicat enviat als diaris Gara i Berria en què ETA anunciava “el cessament definitiu de l’activitat armada”. El pronunciament explícit sobre el dolor causat a les víctimes, però, no arriba fins al 20 d’abril del 2018: “Res de tot això no s’hauria d’haver produït”.
2018
20-abril
Perdó.
ETA reconeix en una carta “el dany causat” i demana perdó a les víctimes: “Ho sentim de debò”,
2018
3-maig
Dissolució.
ETA anuncia la dissolució en una carta datada el 16 d’abril i dóna “per acabat el seu cicle històric”.
Escultura per a les víctimes.
Brúixola de mitjanit és una obra de l’escultora donostiarra Cristina Iglesias que presideix l’entrada a la seu del Parlament basc, a la ciutat de Vitòria, des del 2008. L’enreixat en forma de laberint està fet de terracota. Com explica Iglesias, moltes obres seves són llocs de pas, però també de trobada, i el seu desig era que Brúixola de nit’ fos “lloc de trobada i símbol per a la trobada de tots”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Per què no frenen Hard Rock

barcelona

Superdimarts: el test decisiu

Los Angeles
Martxelo Otamendi
periodista

“Molta gent va obrir els ulls a les mentides dels mitjans l’11-M”

barcelona
anàlisi

De les Açores als trens de Madrid

Periodista
estat espanyol

La gran mentida

BANYOLES
La llei d’amnistia és a tocar, a dos dies de l’hora límit
política

La llei d’amnistia és a tocar, a dos dies de l’hora límit

madrid
estat espanyol

El jutge concedeix el tercer grau a l’extresorer del PP Luis Bárcenas

barcelona
estat espanyol

La Fiscalia Europea investigarà la compra de mascaretes

barcelona

ERC exigeix explicacions per la renúncia al projecte de la biblioteca

arbúcies