Anirà de quatre vots
Després de vuit anys de governs de Ximo Puig i Francina Armengol, valencians i balears decideixen si els donen continuïtat o fan un gir a la dreta
La victòria es preveu més ajustada i pot passar de tot, amb un PP que podria reconquerir una plaça desitjada per Feijóo
Els nacionalistes podrien tenir-hi més força
Està en joc seguir la línia dels darrers vuit anys o tornar al conflicte amb la identitat pròpia
La batalla electoral al País Valencià i les Illes Balears està extremadament ajustada. Ara bé, Francina Armengol està més ben situada per revalidar la presidència balear que Ximo Puig la valenciana. En els dos casos les formacions nacionalistes poden tornar a ser clau o fins i tot guanyar més poder, però el risc d’una aliança de PP i Vox fa tremolar perquè pot anar de quatre vots. Hi ha hagut tantes enquestes dels comicis valencians que donen la victòria a Puig amb els seus aliats com d’altres que donen el triomf al bloc dretà. En canvi, excepte en algun sondeig que ha apuntat el contrari, Armengol podria revalidar el càrrec, però la distància és tan estreta que es fa difícil d’assegurar.
La dreta ha plantejat les eleccions com un pas previ per assaltar La Moncloa, sobretot a València, on veuen l’oportunitat de recuperar una plaça clau i tombar el cicle polític autonòmic i, després, l’estatal. Per això no ha dubtat a enterbolir la campanya amb la justícia pel mig, denunciant el president per “corrupció” per haver contractat el seu germà en la seva etapa de batlle de Morella, amb centenars de factures menors, que justifica perquè són “plenament legals”. Els populars, encapçalats per l’alacantí Carlos Mazón, intenten tapar els seus escàndols amb uns petits contractes que el consistori morellà ja havia facilitat als populars, al principi sense més escarafalls. Puig resisteix i destaca la “bona gestió”, els èxits d’inversió estrangera, el baix nivell d’atur, l’estabilitat i la neteja de la malversació general.
Els sondejos indiquen que els populars quedarien en la primera posició perquè es mengen Ciutadans –ara amb 18 diputats–, que desapareixeria de les Corts, però Vox també tendeix a créixer lleugerament. D’altra banda, el PSPV-PSOE augmentaria lleugerament el seu suport, i això compensaria la minsa reculada en pocs escons de Compromís i Unides Podem. El principal risc de l’esquerra era que Podem desaparegués pel repte de superar la barrera del 5% dels vots: si no entrés, el govern quedaria a la dreta pel repartiment d’escons. Aquest dubte sembla que ja s’ha dissipat, però la victòria anirà de molt poc. Podem ha fet una campanya amb presència de líders estatals, com Yolanda Díaz, que ha fet equilibris donant suport a Joan Ribó, alcalde de València (Compromís), però també al candidat lila a la Generalitat, Héctor Illueca. Compromís ha aguantat el cop després d’haver de canviar de candidat per l’encausament de Mónica Oltra, i les seves perspectives són positives, amb un presidenciable amb carisma, Joan Baldoví, que posa sobre la taula l’autogovern i la reivindicació valencianista. En concret, el finançament serà essencial per a la propera legislatura. La participació podria rondar el 70% d’electors, però les prospeccions indiquen que si baixa uns pocs punts podria beneficiar la dreta.
El PP ha fet una campanya de desgast contra Puig i les suposades irregularitats, barrejat amb la recepta econòmica liberal en impostos i, sobretot, amb un plantejament estatal, com un plebiscit entre Sánchez i Feijóo. Tot i que no ha estat un element principal, el programa també recull l’anticatalanisme i la voluntat de tornar a trinxar la llengua. Aquest objectiu el comparteix Vox, liderat per Carlos Flores, que vol desmantellar la unitat de la llengua i l’ens normatiu, tot i que ha dit que no entén del tema.
A les Balears, el PP també seria primera força i aspira a arrabassar el poder als socialistes amb un discurs més moderat, però que de moment no li seria suficient ni amb els vots de Vox. Marga Prohens (PP) es cruspiria Ciutadans, liderat per l’actual líder estatal, Patricia Guasp, que acabaria de certificar la mort d’un projecte ja moribund. Però la clau seran els pactes, i aquí seran fonamentals els sobiranistes d’esquerra Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera, a més dels nacionalistes centristes del Pi. També ho serà Unides Podem, que pretén evitar un retrocés, liderat per Antònia Jover.
El Pi pot pactar amb el PP si manté la posició moderada, però cap sondeig posa els populars de Prohens amb la majoria absoluta als llavis, i l’alternativa que valora és Armengol, però amb condicions: una és “Podem, fora”. Més exigeix fer un pas més en l’autogovern, com assegura el líder de la formació de Mallorca, Lluís Apesteguia, i les projeccions són bones per condicionar Armengol, sobretot el partit de Menorca, que no ha estat en el govern.
Armengol i les esquerres posen l’accent en l’agenda social i l’objectiu del canvi del model de turisme i el medi ambient, però també en la sanitat i l’assumpte principal, l’habitatge. La popular Prohens ha intentat fer una campanya amb toc regionalista i molt centrada en mesures liberals com la reducció d’impostos i l’impuls a les empreses, amb alguna cantarella de Sánchez, no pas central. Però Vox, amb Jorge Campos, ja ha posat preu al pacte: la conselleria d’Educació, per eliminar el català. La participació electoral es preveu baixa, al voltant del 50%, com sol passar a les Balears. I cada vot serà decisiu, com al País Valencià, per decidir si es torna a una etapa conflictiva amb la identitat pròpia o es continua la línia dels darrers vuit anys.