guerra a ucraïna
La voladura d’una presa a Kherson marca un punt d’inflexió en la guerra d’Ucraïna
Kíiv i Moscou s’acusen mútuament de l’atac a l’envasament
Un dels pitjors mal sons d’Ucraïna s’ha fet realitat. Poc abans de les tres de la matinada d’aquest dimarts, la presa construïda el 1950 i que durant més de setanta anys ha aguantat una de les reserves més gran d’aigua d’Europa ha volat pels aires i un torrent d’aigua ha esclatat inundant tot el que trobava al seu pas. Es tracta de l’envasament de Kakhovka, a la regió de Kherson. Concretament està situat al riu Dniéper, que separa actualment les forces russes de les ucraïneses. Fa 240 quilòmetres de llarg i arriba més enllà de Zaporíjia. De fet, de seguida s’ha disparat el temor sobre el risc que podia suposar per la central, que necessita aigua per refrigerar-se. L’envasament de Kakhovka, que forma part de la central hidroelètrica del mateix nom, abasteix a més d’aigua tota la conca final del riu Dnièper i també la península de Crimea.
La destrucció de la presa, de la qual s’acusen mútuament Rússia i Ucraïna, marca un punt d’inflexió en la guerra. I és que es tracta de l’atac més greu contra una infraestructura estratègica des de l’inici de la invasió russa, fa 469 dies.
L’amenaça de la destrucció rondava l’envasament des de la seva caiguda a mans russes a l’inici de la invasió, el 24 de febrer del 2022. Amb la presa rebentada, l’aigua ha començat a inundar la zona i milers de persones han hagut de ser evacuades. Però, són moltes més les que estan en perill. Es calcula que 22.000 veïns de 14 poblacions de la zona ocupada per Rússia estan en perill, segons les autoritats imposades per Moscou. El govern ucraïnès, per la seva banda, assegura que el risc d’inundació afecta 80 poblacions i eleva a 40.000 el nombre d’afectats. L’impacte ecològic en l’ecosistema també potser molt important.
Kíív ha acusat ràpidament Moscou d’haver col·locat explosius a les instal·lacions i haver-los detonat amb l’objectiu d’inundar la part baixa del riu Deniéper i impedir la contraofensiva ucraïnesa. “La destrucció de la central només confirma al món sencer que han de ser expulsats de tots els racons del territori ucraïnès”, ha assegurat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, després de condemnar el que considera un atac rus. Moscou nega les acusacions. Atribueix la voladura de la presa a un acte de sabotatge ucraïnès.
Reaccions
Els líders internacionals han mostrat la seva solidaritat amb Kíiv i han denunciat la “brutalitat“ del president rus, Vladímir Putin. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha afirmat aquest dimarts que la destrucció de la presa és una prova més de la “brutalitat de la guerra de Rússia a Ucraïna”. A través de Twitter, Stoltenberg ha apuntat que “la destrucció de la central posa en perill milers de civils i causa greus danys mediambientals”.
En la mateixa línia i també a través de Twitter, el president del Consell Europeu, Charles Michel, s’ha mostrat “commocionat” per l’atac destacant que la destrucció d’infraestructures civils és “clarament un crim de guerra”.
