Política

L’independentisme perd l’hegemonia a Girona

Els partits independentistes només sumen el 40% dels vots a la demarcació

El PSC obté una victòria que se li resistia des del 2008

ERC davalla fins a la tercera posició i Junts resisteix

S’ha considerat Girona el pal de paller de l’independentisme i la pèrdua de l’hegemonia a la demarcació és més que significativa. En aquestes eleccions generals la dinàmica s’ha capgirat com un mitjó. Si el 2019 els partits sobiranistes van obtenir el 59,5% dels vots emesos, en aquesta contesa han davallat fins al 40%. Així, el PSC obté una victòria històrica i se situa com a primera força a les comarques gironines en unes eleccions espanyoles. Una fita que no aconseguia des del 2008 i que, de fet, només ha abastat en tres ocasions (també el 2004 i el 1979). L’abstenció ha jugat un paper clau en aquests resultats. La participació a les comarques gironines s’ha situat en el 62,15%, xifra que representa una caiguda de sis punts respecte del 2019. És, amb diferència, la demarcació en què l’abstenció ha fet més acte de presència i els principals afectats han estat els partits independentistes.

Dels sis diputats en joc a la demarcació, el PSC se n’endú dos, amb el 28,90% del vots (14 punts més que el 2019). Junts resisteix com a segona força i manté els dos diputats (19,60% dels vots, cinc punts menys que fa quatre anys). ERC acumula vot de càstig i els efectes de l’abstenció i només conserva un dels dos diputats (14,74% dels vots, onze punts de caiguda). Per la seva part, Sumar-En Comú Podem salva el diputat que tenia el 2019 i millora mínimament el percentatge de vot (10,9% pel 9,4% del 2019). Finalment, destacar que el PP s’ha quedat a les portes de recuperar la representació al Congrés –per només 363 vots no arrabassa un diputat a Junts– i la CUP cau de tres punts i queda amb el 5,65% dels vots, lluny d’aconseguir un escó.

A escala municipal, el PSC se situa com a força majoritària en quasi tota la franja costanera (Lloret, Blanes, Torroella, Castelló, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Roses...). A la capital de Girona i a la seva àrea metropolitana, la victòria també és socialista. Junts, en canvi, és la força més votada a municipis de l’interior, principalment del Pla de l’Estany i la Garrotxa (excepte Olot, en què ha guanyat el PSC). ERC, en canvi, obté el lideratge en poques poblacions, cap de les quals és una gran ciutats (Susqueda, Garrigàs, Agullana...). Sumar s’imposa en llocs com Mieres, Garrigoles i Pontós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona