Maragall es nega a eliminar amb una llei la tercera hora

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, no comparteix que s’hagi de desactivar la tercera hora de castellà a les escoles a través d’una llei tramitada per urgència al Parlament, que quedaria legalment per sobre del decret llei espanyol, com han plantejat en les últimes hores CiU i ERC.

Fonts del departament insisteixen que el seu objectiu se centra a aprovar la futura llei d’educació, tot i que tècnics d’Educació qüestionen que amb aquesta normativa general es pugui deixar sense vigor la tercera hora de castellà. A més, la nova norma no estarà aprovada en les pròximes setmanes. L’actitud de la conselleria coincideix amb la del PSC, que dóna per tancada la qüestió des de dimarts passat.

Els partits nacionalistes estan neguitosos perquè la tercera hora de castellà s’implantarà en algunes escoles el pròxim curs si no es pren una decisió aviat. ERC es va sumar ahir a CiU i va enviar també al govern català una proposta de projecte de llei dotant la Generalitat de les competències sobre la llengua a les escoles. Tot fa preveure que si els socialistes es mantenen tancats en la seva posició, la qüestió es debatrà al Parlament.

Pacte en entredit
Mentrestant, Inspecció no ha aplicat el pacte al qual Educació va arribar amb els republicans, que consistia a ajornar la instrucció que es va enviar a les escoles a finals d’abril demanant que apliquessin la tercera hora de castellà, i ja ha assumit que unes 200 escoles que han entregat els projectes lingüístics –un deu per cent del total– aplicaran el reial decret espanyol al setembre. Els representants del govern van començar a informar els centres al mes de gener.
Fonts del departament han argumentat que la tercera hora, de fet, no ha estat mai retirada dels plans de l’executiu català perquè es tractava jurídicament d’una batalla perduda. Però a l’ajornament ordenat dimarts pel departament d’Educació perquè les escoles puguin trigar encara un any a lliurar els seus projectes lingüístics s’hi ha afegit ara l’intent per part de CiU i ERC de reforçar la feble via legal que permeti obviar des de Catalunya la tercera hora.
Sembla ara que és l’única sortida jurídica.

En virtut de les competències compartides en Educació entre l’Estat i Catalunya, nacionalistes i republicans mantenen que és fal·laç confrontar un reial decret espanyol –que especifica clarament la programació de 420 hores de llengua castellana i de 245 afegides dins el còmput horari de lliure disposició o en continguts d’altres àrees no lingüístiques– amb una llei d’educació que no entra en aquest terreny.