Ajut a l’Afganistan malgrat tot

La Missió d’Assistència de les Nacions Unides a l’Afganistan (UNAMA) i el règim dels talibans viuen els pitjors moments d’una relació dificilíssima en què l’ONU ha de fer equilibris entre la necessitat (i el mandat) de mirar de protegir la població del país asiàtic i el risc de legitimar amb la seva presència un règim fonamentalista religiós contrari als drets humans, especialment els de les dones.

El Ministeri de la Moral i la Prevenció del Vici dels talibans ha anunciat que deixarà de cooperar amb la missió de l’ONU al país després que la Unama hagi criticat la recent llei adoptada pel règim, que, entre altres coses, prohibeix a les dones parlar en veu alta en públic.

L’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides va advertir que la llei de promoció de la virtut i prevenció del vici aprovada pels talibans “consolida polítiques que esborren del tot la presència de les dones en públic”. La norma – alerta l’ONU– “silencia les veus de les dones, les priva de la seva autonomia individual, i intenta convertir-les en ombres sense rostre ni veu”, cosa que l’organisme qualifica d’“absolutament intolerable”. Entre les restriccions imposades a les dones, que violen “la seva llibertat de circulació, la seva llibertat d’expressió i el seu dret a viure lliures de discriminació”, hi ha l’obligació de portar robes que cobreixin completament el cos de cap a peus, inclòs el rostre; la prohibició als proveïdors de transport de traslladar dones tret que vagin acompanyades per un familiar home, i la prohibició que se senti la veu de les dones en públic.

Pels talibans, les crítiques de les Nacions Unides són “propaganda” contra la “xaria” (llei islàmica) que no respecta “els valors religiosos dels musulmans”, una ofensa que els ha dut a trencar la relació amb l’organisme internacional.

Tot i les visions irreconciliables, la Unama ha anunciat que continuarà cooperant “amb tots els actors” de l’Afganistan i mantindrà la tasca encomanada pel Consell de Seguretat de l’ONU. “Sempre hem seguit el nostre mandat, de manera imparcial, de bona fe i seguint les normes de les Nacions Unides, promovent els drets humans i la igualtat”, va dir el portaveu de l’ONU Stéphane Dujarric, que va fer una crida a les autoritats afganeses a “obrir més vies al compromís diplomàtic”.

El Consell de Seguretat va decidit el març passat ampliar el mandat de la Missió d’Assistència de les Nacions Unides a l’Afganistan (Unama) fins al 17 de març del 2025. L’organisme va destacar la importància de la presència continuada de la missió a l’Afganistan i la d’altres agències, fons i programes de l’ONU a tot el país. El Consell va demanar a tots els actors internacionals que es coordinessin amb la Unama per garantir la seguretat i la llibertat de moviment del personal internacional a tot el país. El secretari general de l’ONU té l’encàrrec, a més, de fer un informe trimestral de la situació de l’Afganistan i de la tasca de la missió de les Nacions Unides.

En l’últim informe trimestral, les Nacions Unides denuncien que l’anomenada policia de la moral ha restringit els drets humans, “de manera desproporcionada a dones i nenes” i ha creat un “clima de por i intimidació” a la població que s’agreuja pel fet que molt sovint les instruccions que els talibans donen –molts cops només verbalment– són incoherents i impredictibles.

En la resolució del Consell de Seguretat de l’ONU del març passat en què es va renovar la missió a l’Afganistan, els representants del màxim òrgan de decisió de les Nacions Unides van destacar que la presència de l’organisme internacional al país asiàtic és imprescindible per demostrar a la població el compromís de l’ONU en l’objectiu de restablir els drets humans, especialment els de les nenes i les dones.

Els afganesos, però, no tenen gaires motius per confiar en la comunitat internacional, sobretot després que l’agost del 2021 les tropes nord-americanes es retiressin del país, de manera caòtica i precipitada, i permetessin que els talibans recuperessin el poder a tot el país amb una gran rapidesa.

Durant els primers dies del restabliment del règim islamista radical, les noves autoritats van intentar fer creure a la comunitat internacional que es respectarien els drets de les dones i que els nous líders serien més moderats que els que van governar el país en la dècada dels anys noranta del segle passat. De seguida es va veure que els talibans no tenien cap intenció de reformar-se. L’últim informe de la Unama demostra que el règim ha recuperat la major part de les lleis dels anys noranta i els mateixos mètodes, que inclouen la intimidació verbal, detencions, maltractaments i fuetades públiques.

Malgrat aquesta situació i el rebuig explícit dels talibans a la Unama, l’ONU es resisteix a abandonar l’Afganistan, ja que fer aquest pas equivaldria a desentendre’s del tot de la seva població.