política
El síndic de Barcelona proposa que l’ordenança de convivència sigui menys punitiva
L’ens demana centrar la norma en comportaments incívics “deliberats” i desvincular conductes de persones vulnerables
La Sindicatura de Greuges de Barcelona proposa que l’ordenança de convivència municipal sigui menys punitiva i prioritzi mesures alternatives a la sanció. Ara que l’Ajuntament de Barcelona treballa per modificar la norma actual -vigent des del 2006- la sindicatura ha fet públic un informe que l’analitza i proposa millores de cara la modificació. Segons la sindicatura, l’aplicació de la normativa s’ha de centrar en els comportaments incívics “deliberats”. A banda, considera que cal desvincular les sancions si es tracta de persones en risc d’exclusió o vulnerables. El síndic, David Bondia, ha citat com a exemple que “no té sentit” multar persones sense llar o manters. D’altra banda, la sindicatura també creu que cal fomentar la “corresponsabilitat ciutadana” i que l’actuació municipal vagi més enllà de la imposició de sancions. De fet, una de les propostes apunta que s’haurien d’aplicar les mesures alternatives a la sanció “com a primera conseqüència davant de la comissió d’infraccions de l’ordenança” i que s’apliquin sancions pecuniàries només en cas que la persona infractora rebutgi.
El document també indica que cal definir “clarament” les situacions contemplades com a infracció “a fi d’evitar apreciacions subjectives i fer un bon ús de la discrecionalitat a l’hora d’aplicar l’ordenança”.
Postura municipal
El govern municipal ha manifestat en els darrers mesos que en el text de l’ordenança vigent hi ha estipulades sancions amb imports “insuficients” i, de fet, el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ja ha manifestat en diverses ocasions la voluntat de modificar l’ordenança per poder recollir un increment en les quanties de determinades sancions.
Foment de la “corresponsabilitat” ciutadana
Segons la sindicatura, en la norma actual hi ha una “sobrerepresentació d’un articulat punitiu-sancionador” i “s’abandonen objectius inicials de foment de la corresponsabilitat”. Davant d’això, la institució creu que cal fomentar “la corresponsabilitat ciutadana i comunitària, i l’autogestió de l’espai públic, incentivant la tolerància i el valor de la diversitat”.
Per això, creu que s’hauria de complementar l’aplicació de l’ordenança amb un treball socioeducatiu, intensificant la presència d’agents cívics i educadors.
Multes a turistes
També aposta per reforçar la mediació comunitària, per exemple, en accions vinculades a l’oci nocturn i a l’ús turístic de determinats espais de la ciutat. Sobre les sancions a turistes, Bondia ha apuntat que han constatat que hi ha “un gran impagament” de les sancions, ja que se’ls multa, però marxen de Barcelona i no acaben pagant. Així, creu que caldria fer un seguiment o bé canviar el sistema perquè es pugui sancionar i pagar al moment. També incideixen que cal fer pedagogia també amb els turistes. “No és turismofòbia, és residentofília”, ha assenyalat el síndic.
Protecció de col·lectius vulnerables
La sindicatura veu necessari desvincular de l’ordenança les conductes de persones i col·lectius en risc d’exclusió social i vulnerabilitat, per evitar el doble procés d’estigmatització. Segons l’ens, es tracta de persones i col·lectius que requereixen un abordatge “integrador i protector”, i és un deure de l’administració treballar per pal·liar les situacions de vulnerabilitat que pateixen intensificant la presència d’agents cívics i educadors en determinats moments i espais concrets. Així ho ha traslladat durant la roda de premsa Eva Garcia Chueca, directora adjunta de la sindicatura, que ha fet èmfasi en aquest aspecte. “Les sancions han de reservar-se per als comportaments incívics deliberats i desvincular-se de col·lectius en risc d’exclusió i vulnerabilitat”, ha manifestat tot demanant que no s’apliquin sancions cap a aquests col·lectius. Segons Bondia, un exemple seria el de persones que es dediquen a la venda ambulant o que viuen al carrer. En el cas dels manters, ha dit, es tracta de gent que està obligada a ocupar l’espai públic pel seu context i ha lamentat que bona part de les multes recaiguin sobre aquest col·lectiu. “No fem res aplicant sancions”, ha dit.
D’altra banda, també s’ha referit als sensesostre. “El sensellarisme és una causa estructural, no té cap sentit multar persones sense llar, el que s’ha de fer és un acompanyament social”, ha apuntat tot explicant el cas d’un home a qui l’Ajuntament va arribar a imposar 42 sancions i oferir-li, després, mesures alternatives a la multa.
Superilles i espai públic
L’informe també fa referència a la nova realitat de l’espai públic de la ciutat i posa l’exemple de les superilles com espais on hi ha nous usos i dinàmiques. La sindicatura afirma que cal actuar per compatibilitzar els diferents usos i dinàmiques que es donen en aquests espais “per garantir la convivència, els drets humans de proximitat i el dret a la ciutat”.
Més enllà de les diferents propostes, la sindicatura posa sobre la taula la possibilitat que l’Ajuntament analitzi l’opció de refondre, en un únic text normatiu, l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic i l’Ordenança de l’ús de les vies i els espais públics, amb l’objectiu d’eliminar “possibles confusions en la seva aplicació i la sobreregulació”.
Sigui com sigui, la sindicatura veu amb bons ulls que es treballi perquè la nova normativa sigui una realitat el 2025. “Veiem que hi ha un gran consens per una nova ordenança i s’hauria d’incidir i treballar en els punts en comú que tenen tots els partits”, ha conclòs.