El Suprem es treu de sobre la investigació sobre els crims del franquisme
El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat fer-se càrrec de la investigació dels crims del franquisme perquè considera que tècnicament no li correspon. Aquesta és la resposta que ha donat l'alt tribunal a Carmen Negrín Fetter, néta de Juan Negrín, president del govern de la II República des del 1937 fins al 1945, que havia demanat a la sala penal del TS que assumís el cas en lloc de Baltasar Garzón.
En una providència comunicada aquest dimecres, tres magistrats de la sala penal del Suprem asseguren que "de la lectura de l'escrit presentat no resulta que alguna persona que pogués haver intervingut o participat en els fets als quals l'escrit es refereix tingui en l'actualitat algun dels càrrecs esmentats": càrrecs com el de diputat o senador, membre del Tribunal Suprem o l'Audiència Nacional i fiscal general entre d'altres.
En la llista que presenta el Suprem, hi ha càrrecs que només existeixen des que es va reinstaurar la democràcia i que no es poden equiparar, per tant, a càrrec del franquisme. Tot i que un dels càrrecs que també hauria de jutjar el TS, com a aforat, seria el president del govern, els magistrats no han considerat que Francisco Franco, autodesignat cap d'Estat durant la dictadura, es pugui equiparar en aquesta categoria. El tribunal, per tant, ha interpretat la legislació en el sentit que li permet evitar la investigació.
La sala penal del Tribunal Suprem té encara pendent la resposta a una altra petició de Carmen Negrín, que va presentar una querella contra els magistrats de l'Audiència Nacional que van aturar l'obertura de fosses ordenada per Garzón.
